Mentre espero que la Trina trobi temps per escriure la segona part del seu article “Festivals”, os deixo el que potser esdevingui l’himne oficial dels programadors en Javascript, el Teclea! teclea!.
Una versió del Chiki Chiki de Rodolfo Chikilicuatre escrita per Xavier Carné i Alex García y cantat per LP-Spain de Moviendo Cubos y la Catwoman de Pito Doble, que vaig trobar fa uns dies via Ancude i Swarley’s.
Siono 
Març 31, 2008 a les 6:46 pm
Informàtica + Eurovisió???
Aixó sembla el cúmul de frikisme mundial!! Només falta fer un video amb disfresses!
Abril 1, 2008 a les 2:22 pm
Hola Arqueòleg! Què tal?
L’operació que plantejes ja fa temps que es va resoldre a la xarxa.
Informàtica + Frikisme = GEEKS!!
😉
Abril 1, 2008 a les 5:32 pm
… on està l’emoticona d’escepticisme barrejat amb un no m’ha agradat?
Abril 1, 2008 a les 7:46 pm
emmmm … es que … si m’ha agradat. Ho trobo divertit.
je je …. ups.
Tu no? 😀
Abril 1, 2008 a les 8:35 pm
Jo… coincideixo amb l’Alegria
Abril 1, 2008 a les 9:57 pm
Hola Jaume!
Amb què coincideixes? Crec que ella em fa una pregunta però encara no sé què en pensa. Potser s’ha petat de riure… (val, jo també penso que no és el seu estil…)
Així que no t’ha agradat?
Doncs mireu. El que a mi em passa és que gràcies a certs mitjans, estic una mica saturada que les manifestacions humorístiques girin sempre en torn a imatges on els nadons queden adormits dempeus o es fan mal, gent obesa cau de les bicicletes i certes víctimes de càmeres indiscretes estiguin a punt del colapse… per posar alguns exemples. Que uns xicots adaptin la lletra del Chiki chiki o de qualsevol del Manolo Escobar, em sembla una demostració d’humor molt sana…
Com tot, això va a gustos… a mi m’han semblat ocurrents i simpàtics. Per què no t’ agrada? Ho trobes avorrit?
Abril 2, 2008 a les 5:51 pm
Hola, Siono.
A veure, tot és molt opinable, però a mi, d’entrada, aquests fenomens mediàtics solen decebre’m bastant. Comprovar com de sobte tothom canturreja una melodia sense cap gràcia i sil·labeja coses d’una inconsistència absoluta em fa veure fins a quin punt les nostres pautes de comportament estàn condicionades pel medi televisiu. I més quan els invents” venen de gent amb prou talent com per fer coses més dignes, més intel·ligents, però que opten per crear fenomens d’una estupidesa tan enorme com passatgera.
A més, començo a estar cansat de tant de freakisme, de tant de cutrisme, de noi-amb barret-que-canta-rumba assegut a una taula amb tovalles de quadrets vermells i blancs i paella a mig consumir.
On vull anar a parar: doncs a que penso que els parodiadors d’aquest tipus de fenomens en el fons estan allargant la vida del fenomen parodiat. Fins i tot a molta gent se li escapa el propi fet de la paròdia, i acaba pensant que tot plegat és una versió d’un referent important. És el que va acabar passant amb Torrente: molts adol·lescents el van idolatrar, passant-los per alt que no era més que una paròdia punyent d’una realitat molt concreta.
No sé si m’he explicat, Siono.
A veure què me’n dius. Una abraçada.
Abril 2, 2008 a les 6:09 pm
Em deixes que et contesti amb un altre pregunta?
Què et fa riure a tu? Quina diries que és la fórmula?
(A part del meu impertinent sentit de l’humor… ja ho se… 😉 )
Abril 2, 2008 a les 6:27 pm
No sé que en penses dels mems, però t’he nominat per un, per una simple raó: pots guanyar una Nintendo DS!
Abril 2, 2008 a les 6:38 pm
Sí, això per descomptat, tu em fas riure i molt.
Per exemple, a mi em fa riure molt Monthy Pyton (mai sé com s’escriu). I les diferents situacions que cotidianament es poden produir, sobretot en converses.
La fórmula… ocurrència, un referent comú, unes gotes d’ironia, servit amb un joc de paraules…
De totes maneres procuro riure molt poc, perquè els riures no se’m posen bé.
Un petó, Siono
Abril 2, 2008 a les 8:09 pm
Hola Pink!! Molt benvinguda al Sionó.
I gràcies, (suposo…, perquè no se de què va el mem) i per cert, a on te envio la Nintendo si la guanyo? Perquè la DS Lite la tinc de fa mesos 😀 Estic totalment enganxada a tota la col·lecció de Brain-training! Ja l’hi he plantat la microSD de 2Gb i tinc el carregador de bateria per al cotxe i tot…!
Jaume, no posis aquesta cara, tu saps que et llegeixo al bus. Era d’esperar que tingués més joguines…
Abril 2, 2008 a les 8:34 pm
A mi em mareja tanta tecnologia.
Em llegeixes al bus, és cert, i per això no… hmmm… ja entenc.
Abril 2, 2008 a les 9:23 pm
Jajaja JAUME!!!
No tinc res a dir sobre el que has opinat perquè està perfectament raonat i és força lògic. Caldria que comparéssim els nostres nivells de tolerància… jo fa mesos que faig servir la tele per enganxar-hi notes, així que potser el rabiómetre ja em baixa i trobo que mentre no em parlin de la Isla dels Pringats, una cançó tararejada… tampoc fa tant de mal. A mi el jingle del colacao encara se m’enganxa…
I per tocar els nassos… afegir que no ha sortit de la tele sinó d’Internet. Aquesta és la gràcia. Que es va decidir des d’aquí.
Abril 3, 2008 a les 9:23 pm
Bé, el que havia escrit era un pregunta perquè no trobava cap emoticona que barreges els dos conceptes que et deia.
Abril 3, 2008 a les 9:56 pm
Jajajajajajaja mmm. Val. Entenem que els dos son la teva opinió… Si ja et coneixem, no es el teu estil. Jo intentava dir-li al Jaume que potser si… pero no, estava clar que no.
Has escrit ja a la Huerta?
Abril 4, 2008 a les 1:01 pm
Sí o No, he estat uns dies pel sud de la Península. Tot i que ahir tenia encara una mica de jet-lag, ja vaig penjar dues entrades més.