Tots els camins duen a Can Pi

can-pi.jpg
No he vist mai gent tan perduda… Si fins i tot els entrevistats se’ls perden!
Ara serè jo la que os expliqui com s’arriba a Santa Maria de Quipugui, concretament a Can Pi. Per què jo he fet el recorregut aquest mati i encara me’n recordo.Sortiu del (mi)Mètode Ibànyes en direcció al bloc de Iósódéu. Feu transbord a twitter i vía Jordi Torà, veureu una indicació d’una noia que és idèntica a una dissenyadora gràfica bastant coneguda (ja em perdonareu però amb serrell i olleres de sol a lo Audrey Hepburn, em sembleu totes iguales)
gemminola-avatar.jpgAl senyal, tot i que confon, hi diu clarament “Direcció Gemminola”. Seguiu aquesta indicació i arribareu a un camp de maduixes que heu de creuar en diagonal i tot seguit os baixeu a la parada Can Pi Quipugui.Que no era tan difícil!!… ¬¬

Per tornar aquí, heu d’arribar a l’altre punta de Quipugui fins al carrer Roi. (Os sona aquest carrer? Si, a mi també) i llavors, agafeu l’enllaç-express Roi Marphille de dos quarts i arribareu al marphille.com.
roi-marphille.jpg
Aquí podeu aturar-vos a visitar la Tieta-padrina d’en Pere Mafaruc que hi viu a prop i a la dona segur que l’hi fa il·lusió. Quan estigueu llestos,Blogroll cap al Sense Pings i altre cop Blogroll cap al (mi)Mètode Ibànyes.
Val, he de dir que potser el conjunt (per què s’ha de mirar en grup) dels blocaires que han creat el Can Pi Quipugui (enllaço al final d’aquesta entrada), no són del tot el que acostumo a llegir i em resulten una mica estranys. Segur que és més culpa meva que seva. Això vull deixar-ho clar. Però un cop has passat per l’entrevista que fan al Zinc de Can Piritione, les neurones ja es relaxen i et comences a divertir.A la pàgina també hi ha un fòrum. No se si hauria de parlar ara de la conveniència/inconveniència entre el binomi bloc/fòrum, (ho deixarem per més endavant). I dues seccions que ens duen als Blocs Relats Conjunts i Històries Veïnals. No se exactament en qualitat de què ens presenten aquests altres blocs, però son interessants (serà aquest el motiu… serà que no he sabut veure a on ens ho expliquen… serà que ells tampoc aclareixen gaire res… 😉 )

Si entres a Can Pi amb la intenció d’esbrinar la natura del bloc amb un cop d’ull, vas llest. Al final te n’adones que l’objectiu principal (com a mínim el que sembla que tenen més clar) és la diversió però no en general, sinó al peculiar estil de metàfores i jocs de paraules i de situacions i personatges inventats per aquests blocaires “Quipuguirencs”, que es passen el dia “flipant mandarines”.

Quan entro a un bloc, deixo la part de les presentacions per al final de la lectura. A més, quan acabo de llegir alguna cosa que m’agrada, és el moment en el que em pregunto de qui és, qui ho ha escrit… Ells tenen un espai de FAQ’s a on per exemple diuen que potser en un futur l’hi trobin alguna altra utilitat a Can Pi. Busquen la col·laboració de la gent i conviden obertament a tothom a participar-hi.

Si, bé, jo també he pensat que tot plegat queda una mica coix i que si ni ells mateixos tenen idea del que fan, difícilment poden animar a ningú que participi en no se sap què. Però siguem prudents. Com a Bloc és un desastre, però com a projecte… tampoc seria el primer cop que es parla de la construcció d’un lloc virtual. Ells tenen una masia que es diu “Can Pi” però és que a pocs kilòmetres, hi ha uns altres que estan muntant un país sencer “llamado A” i es considera un super mega experiment social i el presenten com a “Revolución Mental” i fins i tot un del seus impulsors, l’Héctor Milla, va ser convidat a les jornades de la Catosfera i en va parlar (i en definitiva va dir de que ells tampoc sabíen per on navegaven)… jo no trobo que això sigui tan diferent.

Així que per una part, tirada d’orelles preventiva perquè han plantejat un projecte i sembla que s’han assegut en cercle al voltant esperant que creixi per si sol com si fos una planta i crec que l’haurien de bellugar més, teoritzar més, testejar-lo més i buscar formes de difusió una mica més efectives, a veure per on respira. Senyors, heu de tornar al Bar!!. I per altra banda, el meu suport perquè són divertits, perquè la idea és força atractiva, perquè la unió de blocaires sempre és positiva i té potencial i per què estic segura que així que sàpiguen el que volen fer, ho faran molt bé.

Empadronats a Can Pi:
i les seves “Cosetes varies que em passen pel caparró…”
Tot i que ha plegat, podeu veure el seus posts
La doble de Mara que te un camp de maduixes.
No sabem si migra a Blogspot o segueix a Bloc.cat.
Roi Marphille:
Bloc dels youtubes Creat i regalat per la Laia Ibànyes del “(mi)Mètode Ibànyes” Ella va fer figa, ell continua.
Nadiu de Vilafestuc, un altre poble de per allà a prop.
Advertisements
Arxivat a Blocs. 17 Comments »

17 Respostes to “Tots els camins duen a Can Pi”

  1. Roi Says:

    Gràcies pel comentari i el suport.
    Hem de tornar al bar !!! 😉

  2. siono Says:

    Gràcies per la resposta i Benvingut.
    😀

    I si, penso que seria bona idea…
    Busqueu els savis consells dels Srs. Voll i Damm.

  3. gemminola Says:

    Cadascú tenim la nostra vida personal, hem de treballar i els blocs, tot i que a tots nosaltres ens apassionen, queden sovint més relegats del que nosaltres mateixos voldríem, per tant, Can Pi, tot i que ho intentem, no li acabem prestant l’atenció que en un principi volíem prestar-li. Potser sona a excuses, però la realitat és aquesta.
    Les crítiques constructives sempre són ben rebudes i nosaltres en prenem notes, evidentment, per a millorar tot allò que fem.

    El que no acabo d’entendre és ben bé per què has fet ús de la meva imatge aquí, la comparació amb aquesta tal Mara (que no tinc el gust de conèixer) i aquest “rintintín” amb el que parles sobre la meva imatge, que penso jo, que no té massa a veure amb el contingut de Can pi.

    Per tota la resta, com ja t’he dit abans, gràcies per les opinions i el suport. I si això prospera, i ho vols, és clar, ens agradaria tenir-te com a convidada.

    Què me’n dius?

  4. siono Says:

    Hola Gemminola! Benvinguda al Sionó.

    El primer de tot i molt seriosament, arreglem el dubte sobre l’avatar.
    1. Com veus al post, vaig marcant link per link el camí una mica estrany que vaig seguir per arribar a Can Pi. I va ser precisament per haver confós el teu avatar amb el d’un altre persona, que vaig fer parada al teu camp de maduixes i d’allí i gràcies a tu, a Can Pi. (Vaig a veure si trobo una imatge pública d’ella i te la ensenyo). NO hi ha rintintín, NO hi ha més mofa que la d’ haver-te confós JO amb un altre persona. Algun dia aprendré a fer servir les caretes 🙂 😉 😀 i deixaré de semblar tan cínica quan faig broma…. ¬¬
    2. Per altra banda no és la teva foto, és el teu avatar. Jo no faria servir MAI la foto d’algú si no està a la seva capçalera o a l’avatar. De fet el post anterior es diu “marranades” perquè algú va fer quelcom semblant i no em va agradar gens.
    3. De cap manera accepto rectificacions sobre les meves opinions al bloc, i si el teu avatar campa per tot arreu, també pot campar per aquí i no el trauré (ja torno a semblar de la gestapo, ho veus?!! 🙂 😉 😀 _PERÒ_ si et sents insultada, i aquest aclariment no et sembla suficient, estic disposada a rectificar el post, perquè en cap moment i de cap de les maneres i sota cap concepte, pretenia ofendre’t o atacar-te. I et demanaré mil disculpes un cop i un altre perquè repeteixo, no tenia la més mínima intenció de fer mofa de ningú excepte de mi mateixa.

    Dit això. Has vist els meus arxius? Hi falten mesos sencers… t’entenc perfectament quan dius que no hi ha temps. Si a mi un sol bloc ja em dóna prou feina, vosaltres amb tot el que feu… De tota manera penso que la idea és molt bona, ja ho he dit, i la fase de polir-la i donar-li una direcció, pot ser molt interessant per als lectors. Has visitat el bloc del “País llamado A”? A mi això de com quedarà el país i si ho aconseguiran o no, no m’acaba d’interessar, però la forma que van desenvolupant el projecte i les eines que fan servir, si que la trobo engrescadora. La masia Can Pi, fins i tot em sembla més “accessible”.
    Si al final Can Pi es quedés en un bloc d’entrevistes i canviéssiu la masia per una oficina a Pedralbes, doncs, ei, la del Zinc ja os va sortir força bé, no seria tampoc mala idea. Peró això de la masia te potencial…

    Parlant de convidats, Gemminola,… tu què vols? venjança? 🙂 😉 😀
    Doncs au, és lo mínim que puc fer després de la patinada… Ja em diràs. Esperaré que m’imposis la penitència…

  5. gemminola Says:

    Aclarit això del meu “avatar”, és ben cert que el to amb el que intentaves expressar-te jo no l’havia captat.
    És el que té la paraula escrita no? Està mancada de gestos i entonacions de la veu, que fa que una frase pugui semblar que va dirigida en un to o altre segons qui la llegeix.

    En cap cas però, hi havia entès mofa, si un “rintintín”, però ni molt menys m’he sentit insultada.

    Per altra banda, crec que tu tampoc has captat les meves intencions quan he proposat el assumpte de venir com a convidada a Can Pi, en cap cas busco venjança, no tindria cap mena de sentit.
    No m’agrada (i suposo que a la resta dels meus companys de Can Pi tampoc) que accedeixis a venir de convidada a com a penitència, ja que el que busquem que tothom que passi pel nostre bloc s’hi senti còmode.

    Canviant de tema:
    i responent a una qüestió que esmentaves al post, sobre els enllaços de “Relats Conjunts” i “Històries Veïnals”, hem enllaçat aquests dos blocs per què justament són blocs que s’han construït amb la col.laboració d’autors de diferents blogs. I és el que pretenem a Can Pi, que tothom hi posi cullerada, però potser no estem enfocant el tema per què això sigui plenament així. (Posar cera polir cera, és el que hauríem de fer per a millorar aquest fet)
    A “Relats Conjunts” jo hi acostumo a participar i trobo que és un exercici molt interessant el que es proposa, d’ “Històries Veïnals” potser l’Anna Tarambana te’n podria donar més dades per què alguna vegada hi ha participat.

  6. Roi Says:

    ahhhh “em fa mal” que hi hagi gent que em recordi pel meu pas pel “mètode Ibanyes” 😉 però bueno, què hi puc fer? je je
    ei, abans m’he oblidat de donar-te les gràcies per mencionar la tieta-padrina d’en Pere Mafaruc, una dona que val un imperi!
    T’esperem a Can Pi!!!

  7. siono Says:

    Tornem-hi. Això de no posar caretes i dur a males interpretacions, ha estat una falta de netiqueta per part meva.
    Però a això de la penitència les he posat les he posaaaaaaat!!!!
    😦 snif.

    Ei Gemminola, jo he llegit el teu bloc. És impossible que tu i jo no ens puguem entendre. Seria absurd que no ens entenguéssim!!!!. A veure. Tu creus que si jo procuro ser una mica més delicada a l’hora d’escriure, tu podries prendre’m una mica menys literalment? Jo crec que això arreglaria aquest petit problema de malentesos que tenim. Espero de tot cor que si. Provem?

    OK, el que potser hauria d’haver dit és “el que vulgueu” i “encantada” i sobre tot, “Moltes gràcies!” Millor, oi? 😀

    Seguim. Entesos, són blocs col.lectius. A les pestanyes és molt inusual afegir-hi altres blocs si no és que l’editor directament és un dels membres o administradors o recolza un projecte concret que es presenta a l’altre bloc… Vull dir que no ho havia vist posar així abans, no que estigui mal fet ni molt menys. Fa temps que vaig llegir una entrada a Problogger que parla de les consideracions que s’han de tenir al editar pàgines al bloc… busco l’article i te’l passo.

    I ara una pregunta i perdona’m per què el català no se’m dóna gaire bé i no he entès això: “(Posar cera polir cera, és el que hauríem de fer per a millorar aquest fet)”. Aquest “Polir cera” no l’entenc.

    Abans de molestar-te he intentat trobar-ho a l’enciclopèdia i, res, però saps que hi he aprés?
    Polir:
    Llevar la rusticitat (a algú), instruir-lo en el tracte civil, cortès

    Jajajaja, a veure si m’hauràs de polir a mi i no al bloc… 😉

  8. siono Says:

    Ei Roi, hola.
    Jo no crec que et recordin pel teu pas per allí. Si fas un fotimer de coses! En tot cas, t’hi vaig trobar, però res més. Tu segueixes i el mètode és història, jo crec que això ja ho diu tot. Vaig a veure si trobo l’article per la Gemminola i piro que és dissabte. 😉

  9. siono Says:

    Genial!! Aquest no és exactament l’article que os deia però mira el que hi tenen els de Problogger acabadet de sortir del forn. 😀

  10. Alegria De La Huerta Says:

    Sí o No, suposo que la Gemminola es refereix a la peli Karate Kit, quan el mestre li fa encerar un cotxe a l’aprenent per aprendre indirectament a fer un moviment de defensa de karate amb els palmells de les mans. El que li diu és /poné sera, pulí sera/ (transcripció fonética, amb accent de xinés parlant en castellà). La gemminola l’aplica en el sentit de potser haurien de pensar en la idea, enfocar-ho d’una altra manera i millorar.

    Respecte al fet de fer servir les pestanyes per enllaçar altres blocs… bé, jo penso molt semblant a tu Sí o No. Si veig una pestanya, quan hi clico espero seguir dintre del mateix bloc. En el moment que aquest enllaç em porta fora del bloc penso que és un spin-off del mateix, però en cap moment penso que sigui un enllaç regular, semblant als del blogroll. Tot i que també entenc que com és un projecte semblant li vulguin donar més importància… però això es podria aconseguir amb un espai a part en el blogroll o en una pàgina on s’expliqués que hi ha més projectes semblants als de Can Pi i aleshores posar-hi els links en format de llista.

    Vaja, això és una opinió personal…

  11. jaumeduran Says:

    Estimades amigues Siono i Alegria:
    Fer servir les pestanyes… bé, jo volia ser el típic que es fica en una conversa i vol fer una gracieta, però no m’ha sortit res, així que em sembla que me’n vaig, discretament…

  12. annatarambana Says:

    Totalment d’acord: hem de tornar al bar! Jajajajaja!
    Gràcies pel post!

  13. siono Says:

    @ Alegria:
    Com sempre m’has deixa’t de pasta de moniato… o flipant mandarines que dirien a Can Pi … Karate Kid, “poné sera/pulí sera” JAJAJA.
    Ei, moltes gràcies com sempre per l’ajuda.
    D’acord amb el que dius sobre les pestanyes. De fet, si una de les idees que tenen és difondre blocs colectius, la masia seria un bon espai per fer-ho.

    @ Jaume:
    Jajaja, i perquè no havies de fer-ho? Jo ho faig al teu bloc!!… 😉
    Saps que al Sionó et pots ficar allà on vulguis i dir el que et roti. 😀

    @ Annatarambana:
    Hola Anna! Benvinguda!
    D’això…, aquest cop hauríeu de fer un memoràndum de la reunió al bar… i després un post, és clar. Seria interessant veure com mobleu la masia ara que ja la teniu feta.
    😉

  14. Laia Ibànyes Says:

    siono, espero que no et faci res que t’encabeixi dins de la categoria de crítica, al meu mètode.
    Suposo que ja en deus ser conscient, no?

  15. siono Says:

    Hola Laia,

    Abans de respondre volia llegir el teu post de retorn. Hi trobo l’anunci de la teva maternitat, enhorabona, et felicito molt cordialment. Trobo que és un gran motiu per passar olímpicament d’un bloc! 😀

    Canviant de tema, amb franquesa i encara que no ho sembli, amb tota humilitat, t’haig de dir que no em fa gaire il·lusió veure el siono allà a on el tens, però no tinc cap intenció de dir-te a qui has de tenir o no al teu blogroll.

    El Siono, no és exactament un bloc de crítica. Com veus, deixo força de banda tota la part de disseny, eines, estructura, difusió… tampoc estic capacitada per fer correccions de text ni d’estil. Parlo sobre les meves impressions com a usuària i no analitzo gaire. Això diria que el converteix en un simple bloc d’opinió.

    Laia, està clar que tant tu com jo compartim certs defectes. I de fet, se’ns noten de lluny al escriure. Jo en sóc plenament conscient d’aquesta carència en el meu comportament i encara que sempre m’ha reportat certs beneficis, intento polir-la i millorar. Un bloc sembla el lloc ideal per fer l’entrenament i el tema que hem triat és apassionant. Jo haig de fer auto-crítica i auto-correcció diària i te la recomano de molt bon rotllo.

    Gràcies per el teu comentari, gràcies sigui com sigui per fer-me un espai al teu bloc i benvinguda al Siono.

  16. Rock'n'roll Says:

    Doncs jo, la veritat, no sé ben bé que dir

  17. siono Says:

    Doncs el que et sembli…
    “M’ha semblat bé això…”
    “Amb això no hi estic d’acord…”
    “Voleu dir que sabeu de què parleu?…” (Aquesta seria bona XD )

    Així podré saludar-te i donar-te la benvinguda al Siono… 😉


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: