Hola!

stic.cat

Aquest post és de retorn tímid. A veure quan de temps podré seguir tranquil·la amb el bloc. El pla en principi era començar filtrant els mails, repassar els comentaris del Siono, llegir els últims articles dels autors que hi tinc al Blogroll i després ocupar-me del Flickr, el Flock, el Face i el que quedés. Però sempre en ordre.

No sé en quin moment em vaig deixar caure en la voràgine de la 2.0, però em vaig trobar fent clics a tort i a dret entre el Stic.cat, els premis Blocs Catalunya i el Cercabloc. “Entusiasmada” va ser la paraula que vaig fer servir a un comentari del tot espontani que vaig deixar a l’Entre Silencis. No ho podia deixar. Quantes coses s’han fet en aquests últims mesos… quina feinada, sembla increïble.

Sóc molt grollera al no dedicar les primeres paraules de retorn a aquells que a l’ultim post em van deixar els seus missatges. Aprecio cada mail, comentari i cada paraula d’ànim i l’amable interés de més gent de la que em pensava. També les trucades i visites d’algun vell amic de la xarxa i les invitacions que m’encantaria poder acceptar.

Quan vaig absentar-me per primer cop, vaig escriure que havia trobat que la Catosfera tenia bona salut.Jo m’hi vaig enganxar perquè té personalitat però a més, dona una ferma sensació d’ estabilitat i seriositat que els blocaires mantinguin l’activitat constant. Crec que és important aquesta continuïtat que, per als usuaris com jo, marca la diferencia entre un –FET- o una “moda”.

Ahir vaig RE-trobar-hi la personalitat, la sensació d’estabilitat i continuïtat i a més, la Catosfera em va sorprendre amb una cosa nova –Estructura-.

Avui no sabia per on començar a escriure. Volia parlar de lo molt que m’ha agradat la web dels Premis Blocs Catalunya o sobre el que em van semblar els seus continguts… volia parlar de l’organització o dedicar-me a estudiar (més ben dit “tafanejar”) com cada membre dels que he reconegut, en els diferents projectes, ha presentat la seva feina al seu bloc, com ho ha difós amb l’ajuda del microblogging… perquè és genial que tot el part hagi quedat enregistrat minut a minut, no os sembla?

Però és que tinc ganes de parlar d’una cosa que em va agradar especialment. El paper de la Trina Milan com a imatge dins els premis blocs. No és cap secret que sóc seguidora del Platxèria i fan de la Trina, que deu ser el nom més mencionat al meu bloc, (també és culpa d’ella que no para de fer coses i sempre s’envolta de gent que també m’agrada). No parlo de la seva gestió com a presidenta. Tan sols em referiré a la seva imatge.

Les dones amb més seguidors a la xarxa catalana, son dones tipus Kahlo del Dadanoia o les presentadores del mobuzz. Resulten atractives, dinàmiques, originals, transgressores en alguns casos… estan força bé. La Sònia Blanco, per exemple, és una dona guapíssima amb una forta i molt respectable presencia a la xarxa nacional, tot i que té una fama basada en qüestions tecnològiques i no socials, així que tampoc m’haguera fet el pes algú com ella, tot i que és un luxe. En això, la Trina també hi te avantatge. Ara que ho penso, no m’imagino a la Kahlo que de tant en tant surt en calces al seu bloc (suposo que per motius evidentment artístics i d’experimentació gràfica… a mi no m’importa), entrevistant-se amb l’ Ernest Benach per un assumpte d’aquestes característiques… Repeteixo que no parlo de capacitat, parlo estrictament d’imatge i és per això que la Trina, ha estat totalment un encert. Ja suposo que és casual que sigui una dona i no un home, però resulta que és una dona, cosa que… no sé com dir-ho… JA ERA HORA!! No em mal interpreteu els senyors que sóc totalment conscient que les dones a la xarxa tenim el paper que hem triat nosaltres però no a totes ens agrada o ens hi sentim plenament identificades.

A les seves intervencions l’hi he trobat un to més “suau” que al seu bloc… amable, propera, clara… ah! I un puntet sofisticat que no m’esperava perquè (això és una tontada però… )un s’acostuma a veure aquella foto d’ella, així com melancòlica, que sembla que està mirant per la finestra un dia de pluja i resulta que la dona està de molt bon veure i queda estupenda als vídeos… I que tingui més de vint anys, per Déu que és un gran plus!

Vull aclarir que la Trina Milan no em paga per enllaçar el seu bloc i esmentar-la cada dos post. De fet em sembla que aquest matí intentava treure’m del cap la idea de tornar a parlar d’ella… però jo segueixo les regles dels lectors de blocs i no dels que escriuen blocs… així que queda dit.

Avís.

Estic malaltona. Potser tardaré uns dies a escriure al bloc, però no deixaré de llegir-vos!!. Ah, i si em voleu fer arribar mimitos i missatges bonics, ja sabeu el meu mail. 😉

Fins ara!

sionobarcelona@gmail.com

Twitter Siono

Facebook

La muntanya russa.

Als famosos vídeos que tothom enllaça de l’ustream.tv, sobre les Jornades sobre Premsa Digital a Vic organitzades per Nació Digital, tan sols hi apareix un senyor. El Sr. Foix. Jo no hi he trobat a cap participant més de les jornades que no fóra la gent del public en el torn de preguntes. I escric aquest post, no per penjar més fotos de l’acte (n’hi ha un grapat! 😉 , sinó perquè a rel del sobirà avorriment que representa sentir a parlar al Foix, que si no et concentres i l’hi pares força atenció, no entens la meitat del que diu, (i ei, com a professional, no seré jo qui li negui les virtuts, però com a orador és el que a casa meva en diem “infumable”), vaig optar per llegir els comentaris a la Catosfera…

En Miquel Serrabassa ha estat fora de combat amb certa e-mergència que l’ha tingut molt enfeinat i tot i així, ha penjat les fotos. Però ni al bloc d’en Saül Gordillo, ni al Nació Digital hi he trobat res que valgués la pena llegir sobre l’acte. Que sí, que ja sé qui hi anava, quan era i a on era i qui les organitzava… estava a punt de demanar-li a la Trina Milan que m’il·luminés sobre el tema passant-li l’enllaç, a veure si en penjava alguna cosa al Platxèria, però al final m’ha semblat un abús… Estic segura que ella no hagués limitat l’opinió a dir què, on, quan i qui… per això és que la tinc al Blogroll.

Ja començava a desesperar-me veient tan titular sobre les jornades quan tothom es dedicava a repetir “Foix diu que a Catalunya hi ha un problema amb la llibertat”… (Incís: entenc que els diaris digitals informin i no opinin, però és que tan sols el vídeo dura més d’una hora… s’hi va dir molt més)

”El protagonista de la sessió va ser l’ex director de La Vanguardia Lluís Foix [bloc i bloc], que va afirmar que aquest país té un greu problema de llibertat, en referència a la llibertat d’expressió i opinió i la concentració en què es troben els mitjans de comunicació.”
Saül Gordillo. (Veure l’entrada Completa)

”Lluís Foix ha assegurat que ‘un país que tingui un problema amb la llibertat es un país que no progressa’. Per Foix, el problema és fruit ‘del maridatge’ entre els poders polític, mediàtic, financer i judicial. Segons Foix aquest maridatge ‘no ha estat sempre clar i no sempre ha estat explicat’. Davant ‘d’aquestes complicitats’ entre poders Foix considera que ‘internet és llibertat’.”
El 9nou (Veure l’article complet)

”Vic.- El periodista i exdirector de La Vanguardia Lluís Foix considera que a Catalunya hi ha ‘un gran problema amb la llibertat’. Per Foix ‘és intolerable’ que els editorials dels diaris escrits no hagin denunciat el fet que conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, i la ministre espanyola, Cristina Narbona, acordessin no parlar de qualsevol possible transvasament d’aigua fins després de les eleccions espanyoles. Per Foix aquest fet demostra que ‘tenim un problema’ provocat pel fet de viure ‘amb uns clixés acceptats de manera general i on ningú diu res’.”
3cat24 (Veure l’article complet)

Quan de sobte, arribo al bloc d’en Pere Fontanals que a part de dir “què, on, quan i qui” de rigor i d’esmentar també el comentari “Catalunya-llibertat”, va i em dóna la seva opinió sobre l’acte… Per fi.

“Em quedo quan ha volgut apostar a tall de provocació per eliminar la Facultat de Periodisme, quan ha prioritzat la llibertat que ofereix la informació de la xarxa per sobre de la seva veracitat, quan ha confessat que no llegeix els comentaris que li fan als seus escrits digitals per no haver-los de contestar i que més tard ha quedat desmentit quan ha mencionat un comentari curiós que li havien fet i quan ha confiat en la selecció natural perquè triomfi allò excel•lent que es presenta a la xarxa.”

(Veure l’entrada completa)

I desprès parla breument sobre el torn de preguntes i les intervencions posteriors que jo no he estat encara capaç de trobar en video (si algú sap on trobar-les, si us plau, que m’ho digui).

A mi m’ha enamorat. Llàstima no haver-lo trobat abans de perdre més d’una hora escoltant al Foix. Aquest senyor se’n va directe al blogroll. “Per un sol article?!” direu. Doncs això mateix m’he preguntat jo. I si és un ruc qualsevol que ha tingut un moment passatger d’il·luminació tot influenciat per l’ambient de les jornades?. Havia de fer un vol per La Muntanya Russa abans de concedir-li l’honor suprem… ;-P i si, definitivament s’ho mereix.

M’han cridat l’atenció entre d’altres coses, els seus posts sobre com va descobrint Twitter, el Feevy i un sistema de retransmissió en directe + un xat que van fer servir a les jornades de la Bagesfera i que m’ha semblat molt interessant i també he rigut força amb les seves desventures a la Tafanera (página clon del Digg en català) a on s’auto-publicava els posts i s’estranyava que l’acusessin de spamer. Raonament adorable el seu i que ve a dir una cosa aixì com:“Home, si jo escric és perquè el tema m’interessa, si a mi m’interessa, interessarà a d’altres i si jo ja ho tinc escrit… doncs ho tafanejo! ” això m’ha encantat… XD ! També trobo força interesant el seu nou projecte professional i l’hi desitjo molt d’éxit.

I tot i que trobo que potser està un pel massa insistent amb controlar públicament el seu bloc en quant a popularitat i visites, quan escriu sobre la Bagesfera veus que el tema de veritat l’apassiona i si a més, és capaç de fer una autocrítica honesta sobre la seva participació en el projecte… llavors jo ja… 🙂

No em canso de repetir que no em cal en absolut compartir les idees d’un blocaire per a què m’agradi el seu bloc. De fet ell diu que en Foix “ha fet una conferència molt interessant” i jo penso que l’home s’escoltava força a si mateix, que ha arribat a divagar en alguns moments i en d’altres no acabava ni les frases, que els exemples de vegades eren una mica absurds i que em feia venir son… Però ostres, com a mínim… en Pere Fontanals ha tocat el tema i ha donat LA SEVA opinió.

Xkod.

No ho puc evitar. Sóc una fan del Xkod. El llegeixo a diari, sí, ho confesso.I per què ara? Doncs perquè quan d’altres blocaires més seriosos que jo, als que també llegeixo és clar 😛 , tracten el tema del “periodisme ciutadà” contra el periodisme professional… jo és que no puc evitar pensar en el bon exemple que representa l’Anthony Paredes. Tot un crac.

Se’m faria francament difícil triar un sol dels seus articles per comentar-lo però es podria dir que tinc predilecció per les seves noticies sobre el món hacker. A veure, no ens les podem creure del tot i hi ha algunes de les que tan sols ens podem creure la meitat però ei, compte, hi ha unes altres que son totalment certes. Aquest noi és un encant (Suposo que si arriba aquí, no ho semblarà gaire… però al seu bloc hi escriu d’una manera que el fa semblar molt simpàtic). Jo diria que ell és un digne representant de la “premsa groga” a la blogosfera. Resulta que mentre a la catosfera encara discutim l’existència o no d’aquest fenomen, a d’altres xarxes, el periodista ciutadà està més que assumit i a més, s’està especialitzant. El Xkod per mi, és un bloc de noticies sensacionalista.

Aquí hi teniu alguns dels seus titulars.

Crackers atacan un foro de epilépticos, produciéndoles convulsiones.

Tal qual. Si esteu rient, ara ja enteneu per què sóc seguidora del Xkod. Si parlem de rigor, l’article no es sustenta per enlloc. Així que no val la pena endinsar-nos més en aquest tema. Ni intentar esbrinar res sobre la pobre senyora RyAnne Fultz, a la que l’hi desitjo el millor sigui qui sigui. Aquesta noticia directament no me la crec i compte perquè en cap moment dic que l’Anthony un mentider.

Hackers usan la huella digital del ministro de Interior alemán.

Aquí un altre. Val, anem a veure. Els del CCC, son un grup preocupat _entre d’altres moltes coses_ per la manca de seguretat a certs sistemes, en aquest cas en concret, el de reconeixement de l’empremta dactilar com a identificació per als documents oficials. Ells publiquen articles, creen debat… El seu slogan és “Kable Salat ist gesund” “L’amanida de cable és saludable”… i es reuneixen i fan festes i conferències, en fi. Hi ha una secció del CCC als que ells mateixos anomenen “els seus activistes” però és una associació legal i etc. L’Anthony els enllaça com a referència del seu article i ells en cap moment diuen (òbviament) haver fet res amb l’empremta del “unseres geliebten Innenministers, Dr. Wolfgang Schäuble” (nostre estimat ministre de l’interior, el Dr. Wolfgang Schaüble), tot i que sembla que si, que tenen l’empremta. O això diuen. Cosa que planteja en tot cas una pregunta interessant. Si et dóna per col·leccionar DNI, és un delicte peró la tinença d’una col·lecció d’empremtes digitals no ho és. Home, si ha de ser una eina d’identificació, s’ho haurien de pensar, no? De tota manera, “Hackers DICEN TENER la huella”, seria un títol més encertat, però es clar, perdria tota la gràcia.

Crackers roban datos de 56.000 clientes de una empresa americana.

En aquesta tercera mostra, l’Anthony ens explica una cosa totalment verídica sobre aquest robatori. Ell enllaça amb la pàgina oficial de la companyia i el lector haurà de perdre el temps fins trobar la informació que Advance Auto Parts ofereix sobre el tema als seus clients… Aquesta, ha resultat ser certa.

China investiga ataques masivos de Spam vía SMS.

“Ataques masivos!!!” Tachannnn!! M’encanta… 😀 Doncs home, emprenyadors ho son, però vaja, que no son virus, ni Ddos, ni t’acaba explotant el telèfon… I la Xina o el seu govern suposo, no està investigant res de res, ja que la noticia era “China Mobile apologizes for mass spreading of spam text” Ell enllaça la noticia a un post del SMS Text News, que per a mi té tanta credibilitat com el mateix Xkod, tot i que aquests segons si que enllacen amb (al final, i com sempre) un mitjà de premsa que fa referència a un programa de televisió.

“As the mobile operator, we have the obligation to block spam text messages. We hold an unavoidable responsibility in this case,” marketing operations manager Xu Ming said in response to the CCTV show.

Llavors, no és un atac ni res semblant, és una cullerada de proporcions atòmiques d’una operadora… Un rotllo tot plegat, si no fóra per lo ben amanit que ens ho pressenta l’Anthony al seu Xkod.

A mi aquest post se m’està fent llarguíssim, no se a vosaltres, però no puc acabar sense deixar-vos un altre noticia que ni he comprovat, però que en tot cas deixa molt patent, l’energia, la il·lusió i totes les ganes que hi posa aquest editor. Em refereixo al seguiment que realitza en el cas d’aquesta noticia.

Filtran la revista Caretas en Mininova, un sitio de piratería.

Teclea! Teclea!

Mentre espero que la Trina trobi temps per escriure la segona part del seu article “Festivals”, os deixo el que potser esdevingui l’himne oficial dels programadors en Javascript, el Teclea! teclea!.

Una versió del Chiki Chiki de Rodolfo Chikilicuatre escrita per Xavier Carné i Alex García y cantat per LP-Spain de Moviendo Cubos y la Catwoman de Pito Doble, que vaig trobar fa uns dies via Ancude i Swarley’s.