Feministes Anónimes.

Feministas Anónimas

La Lydia, la Teresita, la Cursi (aquesta és la que deu haber decorat el bloc) i la María Leticia, tenen un dels pitjors llocs sobre qualsevol temàtica que hagi vist mai a la xarxa. Senyores i senyors, os presento el Feministes Anónimes.

S’autoproclamen “difusores del feminisme” incurrent en la més gran fotesa que he llegit de fa mesos.És un bloc grotesc, en quant a la seva redacció, informació, documentació i ets.

Gaire bé que enllesteixo el post posant l’enllaç al seu bloc i prou, perquè amb una ullada escassa que hi feu, sobren les paraules. De tota manera, os deixo aquí algunes floretes d’aquestes senyores.

“La sociedad ha ido aprendiendo. Por eso ahora ven a las feministas radicales como seres exagerados, excesivos. Pero de no haber sido por ellas, por las radicales, no nos podríamos dar el lujo de ahora ser más cursis y melosas.”

De ser més cursis i meloses? (M’he quedat de pedra) El que òbviament no podrien fer aquestes senyores és votar, tenir un compte corrent al seu nom, estudiar o veure el món a través de cap altre forat que no fora el de la finestra de les seves cuines i ja no diguem tenir opinions i expressar-les públicament en un bloc.

“…aunque sin duda debería no deberían existir las ofensas ni las agresiones al defender las ideas personales. Pero cuando el raciocinio no da para más, se acaban los argumentos y comienza la violencia…”

I això ho diuen les mateixes que publiquen el següent a un post sobre una reunió o quelcom semblant a on suposo que les devien de posar a caldo:

“…ni siquiera pudimos hacer entender a los y las presentes la gran peste que encierran sus cloacas mentales y pseudointelectuales.”

Parlen sobre la confusió existent entre termes com “Masclisme i feminisme” i el que haurien de mirar primer és de no confondre el moviment feminista amb un club social on una petita tropa de immadures es prenen per hobby dir coses com:

“Yo por lo menos, me alegro de que haya mujeres católicas pensantes”

(Al respecte de la web Católicas por el derecho a decidir, que representa el treball seriós i constant d’una associació autònoma de dones llatinoamericanes).

No sóc amiga de les crítiques destructives. A TOTS els blocs, m’agradin més o no, em siguin més o menys útils i sigui o no partidària de la seva temàtica, sempre procuro trobar-hi allò que tenen de bo, però d’aquest, tan sols se m’acut la possibilitat de que que les editores, fossin adolescents, (la seva forma d’escriure em resulta massa sospitosa). Això ens portaria a un anàlisi (a l’estudi en temps real) de com unes adolescents criades en una nova societat mexicana de consum i freturosa de valors, s’acosten per primer cop a un dels grans moviments socials d’aquests últims segles. Aquest seria l’únic punt positiu del bloc, que com a ratetes de laboratori no tindrien preu tot i el patètic espectacle que donen.

Per si a algú l’hi està entrant el pànic i es fa preguntes del tipus “Mare de Déu Senyor!! A on anirem a parar?” li recomano que llegeixi el post anterior sobre els blocs d’uns estudiants de l’UIC, per a que vegi que encara hi ha esperança i que no tot està perdut.

Arxivat a Blocs. 4 Comments »

Cabòries Digitals d’un tal Toni

cabories-digitals.jpg

Crec que vaig arribar al Cabòries Digitals a través de la pàgina principal de WordPress, mentre buscava llocs escrits en llengua catalana per posar-los verds (o no).

Ara mateix seria fàcil estalviar-me la feinada que em suposa escriure en català i haver de traduir després el text al castellà i (més sent dissabte al vespre i tenint el temps just per publicar, dutxar-me i marxar). I ho podria fer dient simplement que l’Alegria de la Huerta es prodiga per el bloc d’en Toni Sellas, cosa que tots entendrem que l’hi dona prou medalles. Diguem amb qui vas… ja m’enteneu.

Encara que no coneguéssim de res al Toni, podem imaginar que és un blocaire que quan escriu sobre “periodisme, podcàsting, ràdio, comunicació i altres temes de present i futur” ho fa amb el cap i les dades i no amb cap altre víscera, i és que a l’Alegria (Alies: Ésser omnipresent a la Catosfera!!) no sembla que l’hi agradin les ostentacions si no són estrictament rel.latives a la sensibilitat humana i a certes i puntuals neurosis de pijama de felpa. Per favor, arribats a aquest punt, estalvieu-me els acudits facilons sobre l’excepció que confirma la regla perquè jo fardo molt de tenir-la rondant per aquí i no em ve gens de gust haver d’engegar a algú a … os he comentat que tinc pressa?

Però el cas és que em faria vergonya ser tan deixada i avui hi haurà post al Siono encara que arribi tard a sopar!!

Bé, seguim. El bloc és força bo per si sol, no l’hi cal gens que el publiciti ni faci servir tot un munt d’adjectius grapejats com aquells que despleguen els actors de les pel.lícules espanyoles quan fan les promos i resulta que els directors i els productors i els companys han estat tooots meravellosos i ha estat taaaan fantàstic treballar amb tots ells…. El bloc és MOLT BO i punt.

Ara bé, l’editor d’aquest bloc és un perill per a tots nosaltres. No crec que entengui la repercussió que té a la Catosfera en general i sobretot al ca.Wordpress. Os ho explico:

Aquest home cria.

No m’estranya doncs que tingui cabòries. Sí, i no em refereixo a descendència física com la que crec que ha tingut no fa gaire i per lo qual el felicito molt cordialment, sinó perquè no se l’hi acut altre cosa que engrescar als seus tendres alumnes de l’assignatura de nous formats digitals de segon de Comunicació Audiovisual de la UIC, per a que obrin blocs. I apa! cap a WordPress hi falta gent!!

Advertència: NO estimats, no fa un parell de mesos que veieu visions. Esteu be. Aquell bloc a on os trobeu llegint les mateixes preguntes un cop i un altre (Què és un bloc? Què és un Fotolog? …. ) no és el mateix que veu llegir ahir, deixeu de tenir idees estranyes sobre forats de cuc. Es que heu topat amb un altre de les criaturetes d’en Toni.

Os presento alguns exemples per si encara hi ha algú que no em creu quan dic les coses.

La Georgina i la Silvia al Jamón York

Jandro i Alex al Flight 2008

Núria i Pol al Caracteritza’t

(Encara gràcies que han anat fent grups de dos…)

De fet la seva prole, em resulta tan encantadora com la colla que participa al Taller Web IDEC y els seus post “Què significa URL? o Qui hi ha a la meva dreta?”

He de dir que alguns despunten maneres i que espero que tots treguin molt bones notes i com ells diuen “Ei, People! Ptonets!!” però afegeixo i sense cap ànim de resultar impertinent, que no estaria de més que els seus professors tinguessin el detall de recomanar que el subtítol del que disposen tots els themes per a blocs, es fes servir per senyalar que es tracta d’un “quadern d’exercicis” de tal lloc o tal altre.

Dit això, em resta felicitar altre cop al Toni per el seu nou fill, per el seu vell bloc i per donar bones lliçons, tan als alumnes de la UIC com a tots nosaltres.

Arxivat a Blocs. 9 Comments »

“Bloc vs Blog”

 

Logo Catosfera

L’Alegria de la Huerta ens donava ahir una informació força interessant sobre unes jornades a rel d’una pregunta que feia el Deivit sobre l’origen del terme “bloc”. Aquí os en deixo una copia, recordeu donar les gràcies a l’Alegria.

“El passat gener es van fer les primeres Jornades de Reflexió sobre Blocs i Web 2.0 a Granollers anomenades Catosfera. Jo no hi vaig poder anar però es va fer un combat “bloc o blog?”. Aquí podeu veure l’anàlisi que se’n va fer:
Bloc d’en Marc Vidal
A banda, des d’aquell moment m’ha semblat veure força entrades i comentaris sobre aquest tema en blocs escrits en llengua catalana. Bé, no estic segura si s’ha acabat resolent la qüestió.

A banda, al bloc de “Per a la lectura i decoració” (gràcies per descobrir-me’l) va fer una mena de crònica sobre les jornades i hi dedica un apartat sobre aquest tema.
Arxivat a Blocs. 5 Comments »

Reprenent l’activitat

 

pepper.gif

Avui ha estat un dia intens. Ara que he pogut tornar a connectar-me i llegir blocs amb tranquil·litat he hagut de posar-me al dia a cuita corrents i he de dir que he trobat la “blogosfera – catosfera – weblogsfera” en bones condicions.

He començat per l’Alegria de la Huerta (evidentment!) i en Jaume Duran que m’ha donat la benvinguda sense saber-ho amb un text preciós que ha titulat “Riu amb mi”. He deixat els seus blocs fent clics desesperats per què ja se que m’hi enganxo amb una facilitat pasmosa i em quedava per veure força cosa.

Per el que sembla al Suripanta y Noctívaga han perdut un apèndix però segueixen tenint el més important, bons textos i també a la Sokolina (a la que l’hi desitjo sort amb el seu Fòrum). A més, l’estada a quiròfan em sembla a mi que l’hi ha sentat bé perquè fa molt bona cara i llueix nou look.

Els nois de l’Ull de Poll s’afermen al seu weblog i és agradable veure que no perden ni l’encant, ni la força, ni les bones maneres.

Tinc una “blogoteca” personal a part dels blocs que anomeno al blogroll i que considero d’obligada lectura. Havia pensat reprendre l’edició del Sionó amb una aposta segura. El Genbeta per exemple, un bloc amb solera… i ves per on. Després de gairebé tres anys llegint-lo i tenint-lo als preferits de no se ja ni quants navegadors, avui me’n adono de que l’article que llegia el firmava un tal Alexliam.El recordeu? Jo el vaig conèixer via Basura Blog i resulta que duia temps tenint-lo davant dels nassos… en fi. Hi ha cops que la xarxa em sembla estreta, realment, un mocador.

Gràcies a tots els que han deixat respostes i m’han escrit durant aquests mesos una mica bojos d’absència.