Marranades.

 

mi.jpg

Un cop vaig respondre a un post on escrivien sobre el Sionó, dient que parlar dels altres no era la millor manera de fer amics. Conèixer gent, no és el meu objectiu a la xarxa tot i que la redacció d’aquest bloc està resultant una experiència molt agradable i la temptació d’anar a prendre un café amb algun blocaire és cada dia més forta.

Si trobo un bloc dolent, l’abandono a mig post i acabo escrivint majoritàriament sobre blocs que m’agraden perquè son els que més llegeixo i per tant, els que millor conec. Penso que hauria de ser més estricte i aturar-me també als que trobo dolents, ensopits, avorrits… Des d’avui m’ho proposo!…

Però deixeu que em defensi, m’heu d’entendre! És tan genial això d’escriure sobre gent que et sembla tan intel·ligent, tant interessant i que a més de la bona estona que passes llegint-los i escrivint sobre ells, et visitin, et donin conversa, et tirin floretes o fins i tot et donin les gràcies! Hauríeu de provar-ho!!!

Ei, que jo recordi, no he dit mai que fora idiota, llavors és lògic que m’acomodi en aquest estat d’auto-complaença, o no?

Tot i així, per fer esmena d’aquest defecte de forma, m’arremangaré i os parlaré de tres blocs força ben redactats, la lectura dels quals, m’ha costat un esforç hepàtic enorme.

(mi) Mètode Ibànyes

L’Espurna Incendiària

Destral Blogia

Tots ells, com el meu propi, dedicats a parlar d’altres blocs. Va ser de la ma del Glamboy69 i del seu article sobre la meva crítica, que vaig arribar al primer. Cercar els altres va ser qüestió d’un parell de clics.

Als seus primers post alçaven enèrgicament llampants estendards propis de la comandància de l’exercit de salvació de la Catosfera, ja sabeu del tipus “Tachaaaan!!!!”. I quina seguretat en si mateixos, quina autoritat, quina fermesa!! Venien a protegir-nos a nosaltres pobres il·lusos lectors, de les infàmies dels pèrfids blocaires!!.

Si, ja ho veieu, els tres semblen abandonats i van morir joves. Però van fer figa després de deixar perles de gran envergadura.

 

lespurna.jpg

Acabar parlant dels demés a un bloc (i jo puc dir-ho perquè ho faig), pot estar motivat per:

  • Un interés en compartir una afició que no és escriure, sinó llegir.
  • Que la teva feina o allò que has estudiat et sembli tan feixuc o avorrit que no et quedin ganes de parlar-ne ni que sigui malament.
  • Que parlar de la teva vida et resulti avorrit perquè el que t’ha passat, ja ho has viscut i compartit amb els teus pròxims, per el que no et queden ganes de tornar a repetir-ho. O perquè la teva sigui una vida lineal i gris de la que no hi ha res a dir.
  • La curiositat de conèixer, analitzar o estudiar el medi en el que ens trobem.
  • Que pretenguis combatre les teves frustracions tocant els pebrots als altres i sentin-te Deu per uns dies allà on no et veuen la cara de pàmfil que tens i no et clavaran una guitza així que et vegin venir.
  • Ser un expert en no res, representar la mitjana de la mediocritat més absoluta i adonar-te que, al no tenir res que aportar en aquest món d’intercanvi, tan sols et queda la possibilitat de parlar d’aquells que no son com tu i que et donen una enveja mortal.

Els editors d’aquests blocs, que escriuen amb tanta ocurrència, amb tanta… “càtedra”. No tenen, segons la meva opinió, ni la més “repajolera” idea de com es llegeix un bloc. Com que jo sóc novell en l’art d’escriure i criticar (que no en el de llegir) i sembla que ells troben com a característica indispensable posar-se “xulos” i prepotents a l’hora de fer una entrada, seré prudent i m’hi apuntaré.

Per regla de tres simple, senyors. Si un post et fa dubtar, amorrar-te a la pantalla i dir-li “calla-calla” al que tens al costat o fa que deixis de sentir la música que sona com si desaparegués, parli del que parli, hi estiguem d’acord o no (això s’ha de saber deixar al marge quan parles d’un bloc), és un Bon Post. (Per l’interés que desperta).

I si no t’ha interessat gens i t’ha fet badallar però hi trobes uns blocaires comentant apassionadament, és un Bon Post. (Per aconseguir obrir un debat).

I quan no n’hi ha tan sols un post d’aquests sinó que et trobes de cop amb un enllaç que et convida a les “Previous Entries” i fas clic sense pestanyejar, llavors, El Bloc És BO. (Per saber mantenir l’atenció).

Fàcil, eh?

Ho tinc comprovat. Parlar malament d’un bloc, t’aportarà més o menys comentaris però als Stats, el nombre de visites es dispara. El Feministes Anònimes, té un sol comentari d’en Jaume Duran però després d’una aturada de més de tres mesos, va catapultar el Sionó als Top Blocs i Top Post de WordPress per totes les seves lectures. I és una cacona de bloc! Si ni les ties que el fan el deuen haver llegit sencer!! I què vol dir tot això? Doncs que posar algú a parir, porte visites… Però ay Pobres! potser no van tenir prou en compte que crear una bona polèmica és obra d’especialistes, dels bons editors i que ells no son bons. Que pot ser les seves motivacions no eren tan honorables com pretenien fer-nos creure i es van avorrir de seguida.

Com a mínim, aquesta actitud auto-complaent que em critico, m’ha aportat tot un munt de coses positives. Algú que fa el que fan ells, què hi guanya? què aporta als demés? Jo evidentment, em vull creure que és cert el que em diuen que aporto certa mena de feedback que resulta útil als editors, o quan em diuen que les meves crítiques son constructives o quan algú troba divertit el que he escrit sobre el seu bloc o em donen les gràcies per haver-los descobert un bloc que els hi agrada…

I sobre la defensa de la Catosfera? Cóm diuen que la defensen? Omplint-la de mala sang i d’una molt pobre e infundada crítica gratuïta? No seria millor animar a escriure més i millor? Ser constructius? Engrescar als editors i als lectors?

I senyors, penjar la foto d’un blocaire i fer-ne mofa… això no tan sols l’hi pega una puntada a qualsevol codi cyberètic escrit o no, és que em sembla una marranada dins i fora de la xarxa. Si, MARRANADA, allò que fan els marrans, aquelles bestioles que juguen rebolcant-se a la seva pròpia merda. I aquests pretenien jutjar la feina dels altres?

 

destral.jpg

En fi, per acabar i per norma, sempre que faig una crítica negativa m’obligo a buscar allò de bo que potser no he sabut trobar als blocs que no m’han agradat. D’aquests tres, què n’he tret de positiu? … (coi, com costa…). Doncs que semblen fets a posta. Qui sap si algun dia descobrim que van ser creats com a blocs d’assaig perfectes. Reculls sublims i sistemàtics de tot allò que un blocaire no ha de pretendre mai ser ni semblar.

Anuncis
Arxivat a Blocs. 8 Comments »

8 Respostes to “Marranades.”

  1. Arqueòleg Glamurós Says:

    Uii! El métode Ibanyes… quins records… així que s’haacabat? No m’extranya! M’imagino que estar monotemàticament criticant a algú acaba cansant!

  2. Alegria De La Huerta Says:

    Doncs res… sembla que com he vist algú en alguna entrada parla del poc èxit de segons quin bloc i al cap de vall han estat ells els primers a ser engolits per la catosfera. Seguirem descobrint blocs… però tampoc cal posar la casa de cap per avall.

  3. Ferran Says:

    A mi m’ha pasat quelcom semblant amb el meu bloc (només tinc dos mesos d’experiència): vaig començar volent fer-lo monotemàtic i, al final, ha acabt siguen un calaix de sastre. En fi, suposo que com que tots tenim inquietuds diverses, no està malament portarles al paper; perdò, volia dir al bloc (encara soc de l’escola antiga, jajaja).

  4. siono Says:

    @ Glamboy:
    Al cap se’m repeteix aquella frase… “Van quedar ben retratats”… a tu no? 😀

    @ Alegria:
    Que tinguessin una vida tan curta ja ho diu tot. La tal Làia Ibànyes a més, es va cobrir de gloria. Tenia una categoria “Reptes” en la que es va dedicar especialment a dos blocs. Iosodeu (amb un munt d’accents que ara no sé com van, perdoneu) i un altre bloc d’un tal Roi. Al repte amb aquest segon a més, deia que l’hi regalava un bloc a blogspot per a posar a prova la teoria d’en Roi que mantenia que era possible editar sense necessitat de pings. No tan sols la varen deixar amb un pam de nassos (és la impressió que em dóna a mi tot i les estadístiques i el seguiment que va fer la Làia). Es que tant l’Arqueòleg com l’ Iosodeu i el Sesnse Pings, encara funcionen.

    @ Ferran:
    T’entenc perfectament, el Sionó hi ha cops que també em sembla que va donant voltes… Home, també ho podríem pintar bonic i dir que s’està “especialitzant” no? jaja… 😉 Però és evident que si dic que em dedico a parlar “d’altres blocs”, la gent esperi que ho faci dels que m’agraden i dels que no. De fet sobre el Bloc del Xfar o el de l’Alexliam (dos que m’agraden), vaig parlar sobre coses que hi trobava bé i coses que no tant.
    Com et vaig dir no em preocuparia gaire per la direcció del Max Aue, dona-li corda, a veure cap a on ens porta. 😉

  5. siono Says:

    Em venen ganes d’escriure a l’Iosodeu per convidar-lo a venir. Tinc curiositat per saber que diria…

  6. Tots els camins duen a Can Pi « Siono Says:

    […] Recents siono a Marranades.siono a Marranades.Ferran a Marranades.Alegria De La Huerta a Marranades.Arqueòleg Glamurós a […]

  7. Pere Says:

    El tema aquest el tenia ja semioblidat. Va ser una cosa ben curiosa, i tot i que en el moment em va tocar molt els collons, al final m’ha servit per renovar el blog, i tornar-hi a passar bones estones, de manera que no sé ben bé què pensar-ne…

    Com tu has dit, tots els blogs de crítica han tingut una vida efímera, de manera que vés amb compte amb el camí que estàs agafant, que els dos darrers posts…

  8. siono Says:

    Hola Pere, moltes gràcies per respondre a la invitació, benvingut al Sionó.

    Em referia a aquests tres en concret. Blocs de crítica o que _fan_ crítiques n’hi ha per tot arreu i alguns d’ells amb força influència… si no han petat és perquè son bons, molt més que aquest meu (que no és gens tècnic, ja ho veus, és de mera opinió) o que els 3 que comento al post.
    Era de preveure que em passés pel teu bloc a veure si era tan dolent com deien i de fet, la crítica que vaig llegir no em va quadrar gens amb el que em vaig trobar. Vaig passar-me fins i tot pels post que vas editar per aquelles dates però res i vaig buscar comentaris teus a d’altres post i per el que vaig veure, son ben rebuts. Tampoc dic que et fes una radiografia però les composicions del tipus amb cap de pollastre i els teus dilemes “dutxa vs. menjar”, t’asseguro que tardaré a oblidar-los… XD !! (aquí, icones de caretes somrients a mansalva).

    I per cert, va ser a partir d’una crítica que em van fer dient que era massa “azucarada”, que vaig pensar que havia de parlar més d’aquelles coses que no m’agradaven, que les descuidava i el bloc quedava coix. La teva crítica segurament em servirà per trobar l’equilibri, així que en prenc nota i l’agraeixo. Ara que si milloro gaire més, a part de bona que estic i llesta que sóc… em sembla malament no deixar res per als demés… no ho sé tu, ja m’ho pensaré…. 😉

    (espero que s’entengui que això últim és broma.)


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: