Qué carai feu?

El Ferran i jo hem coincidit davant l’ordinador i hem convertit els comments del post de L’Arqueòleg Glamurós en el nostre petit xat per uns moments. Ja m’havia passat abans amb el Miquel Serrabassa i és divertit. No he pogut evitar tafanejar-li el bloc al Ferran. Aquest post en concret m’ha fet molta molta gràcia, però potser ja en parlarem un altre dia del Max Aue.

El cas és que mentre llegia el seu bloc, he vist un comentari d’un tal Sinblancaporelmundo, que hi havia deixat un enllaç en pla barroer. Aquesta no és forma d’enllaçar el bloc d’un mateix, això es fer spam del cutre.

post-02.jpg

En aquell moment m’ha sonat haver-lo vist també al bloc del GlamBoy69. Hi he fet clic.

Ni el post, ni el bloc, ni el seu editor, em mereixen cap mena de comentari però sorpresa, sorpresa… Qui pica l’ham d’aquest pseudo spammer i l’hi deixa comentaris? El mismissim Jon Kepa!! Ja ja, no m’ho podia creure! L’hi he hagut de fer clic al nom per assegurar-me de que no era un Clon. I no, no, era ell.

 

jon-kepa.jpg

Com és possible? Si algun dia se m’afluixés una rosca i pretengués catapultar el Sionó a la fama guanyant comentaris a cop de polèmica o millor dit, d’insult, ja se a qui haig d’anar a picar… precisament a aquells que jo haguera dit que MAI no es deixarien engalipar per una tàctica tan pobre.

Al Jon Kepa i als altres, que també os he vist.

¿Em podeu dir què nassos hi feu al bloc d’aquest tal “sinblancaporelmundo”?

 

Que algú m’ho expliqui, si us plau. L’intriga em mata.

A l’Arqueòleg Glamourós.: No teniem certs dubtes sobre el que era un “gay acomplexat”? Doncs et passes per la secció “Sobre mi o Mi diario Intermitente” d’aquest senyor, que hi tens una descripció al detall…

Anuncis

3 Mosqueters.

 

yo-tambien-genbeta.jpg

 

Dins la blogosfera hi ha molta activitat. Ja és tot un món ben definit i complex, dinàmic i viu, amb el seu star system, els seus experts, els seus gurus, els filòsofs, els il·luminats,els reaccionaris, els hacktivistes, els lamers… La seva pròpia psicologia, les seves pròpies tribus, els seus codis de conducta, els seus perills…

El Genbeta és un bloc força conegut, no crec que necessiti dir res d’ell, el dia que l’hi dediqui un article veureu un rastre de babes per tota la pantalla. Aquest weblog, va publicar un post titulat”¿Quieres saber quién te tiene no admitido/eliminado en el MSN? Pues no des tu contraseña a desconocidos”que signava Victor Pimentel. Es tractava d’avisar als internautes, per mil·lèsim cop del perill evident, obvi, de proporcionar els pass dels seus comptes de msn o hotmail a tercers que venen amb la promesa d’informar qui passa de tu al messenger.

Imagineu per un moment que als comments del vostre bloc os apareix de sobte, un babau dient això i així:

Les comento que si no sacan esta nota su pagina sufrira una denegacion masiva enorme, desde un datacenter de china, la cual no la podran detener, y es tan fuerte, que podra afectar toda la red donde alojan, es decir, a otros servidores dedicados.
(…) El motivo es simple, la gente como ustedes me da por las bolas, se la pasan hablando sin fundamentos, o acaso auditaron algún servidor y tienen constancia alguna de que esas web hagan “pishing” entonces para que hablan?
(…) ASI QUE HASTA QUE NO LA SAQUEN, GENBETA.COM NO FUNCIONARA. CIUDAD DEL ESTE Y EL GRUPO CHINA SE ENCARAGA DE ESTO

Segurament pensaríeu que es tracta d’una amenaça estúpida d’algun crio que es vol fer notar. Poc desprès, però, va començar un atac Ddos que l’hi va fer escac al Genbeta en tres moviments.

El parell de mocosos (que al final complissin l’amenaça no vol dir que deixessin de ser-ho) van posar-se a buscar al Google qui es feia reso de l’article del Pimentel i així van arribar al Menéame. (Per norma auto imposada, el Sionó no enllaça al Menéame però si a la Tafanera. Més informació del perquè, Aquí). Al bloc del Menéame (ara si haig d’enllaçar, ho enteneu, oi?) hi trobareu els detalls i sobre tot, la transcripció del mail que van rebre dels marrecs. Sobre aquest mail, tan sols dir que que no havia vist mai ningú amb tants dits a les mans. A mi no em surten els comptes. El cas és que el Menéame també va ser durament atacat i tot seguit, altres blocs.

Resultat? No he trobat ni una sola informació al respecte que cap post fóra retirat pels editors dels blocs, ni tan sols estant sota amenaça directa. La resposta general va ser l’alçament massiu de la blogosfera. Com ja ha passat en d’altres ocasions.

Algun cop heu arribat a casa i l’heu trobat buida? Jo si i os asseguro que el desconcert és molt fort. Tot seguit et passes per les cambres fent recompte mental dels danys i les pèrdues que encara patiràs en temps i diners per tornar a deixar-ho tot com estava. Llavors passes del desconcert a la ràbia i quan surts a buscar ajuda i acabes a comissaria, el sentiment d’impotència arrossega tots els altres. La sensació d’inseguretat quan t’entren a casa, malgrat el que es pugui pensar, no és tan potent a la xarxa.

Per què? Perquè si algun dia os fotessin el bloc enlaire, els vostres veïns sortirien en tromba a l’escala per ajudar os. I a la xarxa, el fet que la gent es mobilitzi és més efectiu que qualsevol manifa al carrer. En primer lloc, perquè el dany més greu i més immediat per a un blocaire (que l’hi tapin la boca), es pal·lia. La seva veu s’estén amb un eco ensordidor, planta per planta del seu edifici, carrer per carrer, país per país. Imagineu que la víctima treballa a casa (que hi té anunciants al site), en teoria l’han deixat a l’atur, Les pèrdues es minimitzen quan els teus anunciants veuen la tromba de gent que hi tens al darrera.

A la Xarxa, en un moment com aquest, una brigada de serrallers desconeguts, se’t planten a casa per reparar-te la porta. Un veí ha mobilitzat els blocs de cuina del veïnat i et Twitejen la sopa calenta. Una colla de Geeks, t’ha preparat un apartament a Facebook a on poder estar-hi mentre esperes que arribin els mobles nous, que uns altres ja han encarregat. I aquella colla de nois que sempre veus al parc i que semblava que estaven allí perdent el temps, s’han encarregat de buscar als lladres i et duen les seves partides de naixement i tot l’arbre genealògic dins d’un pot de colacao…

L’estada a comissaria no es fa tant dura quan saps que a fora, a la xarxa, ja s’ha fet justícia.
Mentre seguia el que passava amb el Genbeta i els altres, vaig trobar tres mosqueters catosfèrics entre els batallons solidaris.

El Catbloc,

 

catbloc.jpg

Ibelchi

 

 

ibelchi.jpg

 

l’Osona web 2.0

 

 

osona-web-20.jpg

Son blocaires que van deixar el que estaven fent i es van presentar a Can Genbeta i Menéame per ajudar en el que bonament podien. I ara que les coses han tornat a la normalitat i aquests blocaires son altre cop a les seves cases dedicats a les seves coses, penso en ells i em venen unes ganes irresistibles de fer de tieta i dur-los xocolata desfeta amb melindros i dir-los:

-Recordeu el dia dels Ddos a la blogosfera, oi? Doncs jo os hi vaig veure, allà, arremangats i escombrant la brossa. Ho veu fer molt bé, bona feina! Em consta que no veu ser els únics però veu ser els que jo vaig veure. Celebro que a la Catosfera hi hagi gent com vosaltres.

Arxivat a Blocs. 4 Comments »

El Glamour s’ha mudat a WordPress.

arqueoleg-glamuros.jpg

A mi em costa relacionar-me amb gays i m’han acusat d’homofóbia més d’un cop. Per molt conscienciada que estigui sobre la discriminació i els problemes que encara pateix el colectiu, si conec a QUI SIGUI, m’importa un bé negre a qui o el què es tira i em molesta que m’ho facin saber als 5 minuts de les presentacions (o m’ho donin a entendre). No se si esperen aplaudiments o que els grati darrera l’orella. Penso exactament el mateix d’un gay o d’un hetero. “Digues-me a qui et tires, i et diré que ets idiota” (aquesta norma no és aplicable als amics, evidentment). Com l’hi dic a un d’ells quan sortim a sopars plegats: “Com et fotis a fer la gallina al restaurant, del calbot que et daré, aniràs tort una setmana.” I com ell em contesta: “Què se’n pot esperar d’una tia que encén els Winston amb un Dior”.

Per això el primer cop que vaig topar amb el Reflexions d’un arqueòleg glamurós, vaig passar d’ell olímpicament. Oh! Què l’altíssim em perdoni per ser de les poques heteros que conec que no perd el cul per ficar-se allà on els gays no la demanen!. Tampoc entro mai al Club d’equitació i ningú ho veu com una fòbia als cavalls, és que no se m’hi ha perdut res… Però ves per on, aquest bloc em picava l’ullet des del Top de WordPress i l’hi vaig donar una segona oportunitat. Va ser una bona idea.

Si a mi enrotllar-me ja em costa poc, parlar d’aquest bloc amb menys de 1.000 paraules, em resultarà gaire bé impossible. Hi ha tanta “chicha” que no sé ni per on començar.

L ‘editor no és cap neòfit, ja tenia bloc a la Coctelera, es va a mudar a wordpress al Gener i segons ens explica l’exit que hi tenia al primer bloc, el va dur també entre les caixes amb la cristalleria i els potus, perquè l’hi va força bé. No m’estranya. La participació al seu bloc és activa i la mitjana dels comments que reb, contribueixen a complementar molt positivament els seus posts, encara que ja son força bons per si mateixos.

El tío no te pels a la llengua. Si es parla de la meva mala llet i se’m diu Blogo-Monegal (ecs, quin fàstic d’AKA!!), ell deu ser Mr. Guillotina o tres quarts del mateix. Com exemple, el que deia de l’ultim disc d’en Moby i amb lo que estic totalment d’acord:

“… el nou senzill del músic de New York, titolat Alice” és senzillament avorrrit, soporifer, fatigós, pesat, ensopit i amb un regust a “deja vu” que no s’aguanta! Però que és això Moby? Hip hop? A aquestes alçades? Fins i tot a promés droga, diners i putes als crítics musicals perquè no en publiquin crítiques negatives! (Com podeu imaginar, a mi no m’han arribat!!). El seu darrer àlbum “Hotel” ja donava perilloses senyals de decadència, però com va treure un single taaaaan rodó com “Lift me up” li vam acabar perdonant… ”

Després dieu de mi… si al seu costat semblo la Candy-Candy!!

El seu editor parla de tot. De política, de música, de cinema, de series de televisió, de coses que l’hi passen pel cap, ets. ets., ets. I és impossible ubicar-lo en un estil (o un to, millor dit) tot i que a les seves entrades, jo diria que predominen l’energia (a tones) i el sentit de l’humor. Tan mateix, d’un post a un altre, et pot fer un canvi de registre tan vertiginós, que seria injust per part meva, encasellar-lo de cap manera. Ell diu que és “la ploma més àcida de la xarxa” però també això em sembla que es queda curt. Deixo una mostra per aquell que encara no em creu quan dic les coses.

“Mai podré deixar d’escoltar bandes tan genials com The Clash, Parálisis Permanente, Ramones, Blondie, Siouxie, The Damned…
I clar, ja em veieu a mi escoltant grunge d’amagat a casa… fins que un dia un amic meu va trobar-me una entrada de Mónica Naranjo a la butxaca i no vaig poder dissimular més: allò no acabava d’encaixar amb mi!”
(Això és un autoretrat del seu sentit de l’humor)

“Jo, sense renunciar ni arrepentir-me d’una sola coma del meu cúrriculum vital, opto per eleccionar d’entre els meus records els maons amb els que construïr un nou futur, repensant cada idea obsoleta, reconvertint a cada company de camí. I si, per un casual, la ironia del destí espera pacient a que acabi de sonar la meva cançó per clavar-me una punyalada, com a mínim podré, altiu i orgullós, esgrimir com a escut tot allò que he estat, soc i seré”. (Aquesta és una foto d’un Preciós moment de Reflexió)

Sobre l’abstenció: ” Com podria quedar-me a casa sabent que el pincipal projecte del partit de la oposició és negar-me uns drets per els que porto lluitant activament des de que tenia 12 anys? Després de tot els que ha costat arribar fins aquí, un pas enrere seria mortal!” (Aquesta és la foto de l’Arqueòleg vestit de Compromís Social Seriós)

” – Gaspar Llamazares: És un tap! M’arriba per la cintura quasi! I entranyable com un osset! La veritat és que l’adoptaria i tot! Aiii però que monu! Només li falta un xic més de carisma al pobret i ja seria ideal!” (Aquesta és una Polaroid de la Reinona)

A Candy Love, la troll del seu Bloc.
“Dear Candy:
Escric el blog en català que es MEU i jo decideixo en quin idoma contesto! Si et tan analfabeta, boba i DISfuncional com per buscar un traductor al Google potser que en comptes de comentar blogs et dediquis a plantar margarites.
“la nova canció” ahahaha ES DIU NOVA CANÇÓ SO PEDORRA! INÚTILA!! Sii amb una lletra que es diu “ç”, una cosa mot complexe per a la teva única neurona massa enfeinada amb els aribaespañas i viva-Francos.
L’únic nazisme que ha conegut el nostre estat ha sigut el Govern de Franco i els 8 anys d’Aznar.
Et sona un tal Almodovar? No sé si sabras que dona supot A LA CANDIATURA D’ICV… dic jo que alguna cosa va tenir que veure amb la movida no?
I a Catalunya ningú escolta les cutrades de Llach i Bonet! Aquí tenim el Primavera Sound, el Razz i el Summercase, però no vull entrar a discutir amb una feixista neocon taliban i
españolista una absurda discusió Barcelona – Madrid, PERQUÉ JO SOC CIUTADÁ DEL MON no nacionalista i afortunadament a Madrid hi queden molts ciutadans progresistes no com Garruly-Love “Miss Nova Canció“
by Arqueòleg Glamurós Febrer 4, 2008 at 3:48 pm”
(Aquesta és la foto del Glamour Emprenyat)

I em quedo curta…

Al bloc a més de tot el que ja he dit, s’hi monte les seves festes. Va organitzar un certamen literari, amb entrega de premis i tot, hi te muntat un crossblogging que ell anomena espai d’“Artistes Convidats”, algun meme que no ha engegat, fa test per saber si ets petarda, reinona, ets … Sempre és nou, sempre és entretingut i dinàmic.

I això de l’arqueologia? … veiem… doncs, a la seva entrada sobre la pel·lícula 10.000B.C., en podeu trobar una mostra.

D’acord, no és el glamour tal i com l’entenen els fans de la Garbo (això és un altre tema) però… és un bloc que s’ha de visitar.

Arxivat a Blocs. 41 Comments »

Tadforo.com

tadforo.jpg

2.428 Usuaris
53.391 Missatges
20 Categories

El Tadforo.com, conduït per un dels meus millors amics, compleix 3 anys de vida a la Xarxa.

Moltes Felicitats! Se que et fa molta il·lusió. T’envio tones de petons.

Fortografies.

fortografies.jpg

M’agrada trobar faltes d’ortografia quan repasso les entrades del Siono. Això vol dir que vaig aprenent. Per si n’hi ha massa i em desanimo, tinc el Bloc Fortografies a Blogspot.

Motiva força veure que, fins i tot als diaris, suposadament escrits per gent que en sap i comptant amb correctors, se li donen cleques a mansalva al pobre diccionari. I que el tema de la meva falta de vergonya per dir les coses que dic i a més amb faltes d’ortografia, tampoc és tan preocupant. Al cap i a la fi, jo tan sols tinc un bloc, hi ha gent que fa el mateix a tot color i amb cartells ben llampants…

Allò de la salut de la llengua catalana… és un altre tema, es clar. En Carles Banús en parla en aquesta entrada del seu Bloc i molt amablement ens ha fet arribar l’enllaç.

Arxivat a Blocs. 2 Comments »

Bloc vs. Blog cap.02

 

enciclopedia.jpg

En Deivit, editor del “/home/daf”,  ens diu en un dels seus comentaris que encara no té gens clar l’us de la paraula “Bloc”. I em sembla que és interessant.

Personalment, la meva trobada amb aquesta paraula ha estat progressiva. Al principi, la vaig entendre com un senyal d’identitat. La “C” al final de la paraula, informava sobre la natura del “blog”. Volia dir “En català” o “Made in Catalonia” i la reconeixia com a argot, al igual que “Catosfera”, em sonava a porció de xarxa ocupada per espais (webs, blocs, fòrums, gestors, ets.) en català.

Llavors, jo entenia que BloC volia dir “BloG editat en català”. I de moment, no era més que un joc de lletres. Per a la resta, feia servir la paraula Blog o Bitàcola (Tot i que la bitàcola la relacionava més amb la definició “blog-personal” i no em sonava bé per als blocs corporatius). De tota manera, era com dur l’adhesiu del burret al cotxe… una excentricitat catalana, una mena de moda…

Llavors va arribar la pregunta del David i el post “Bloc vs. Blog” per donar ressò a la informació que ens havia proporcionat l’Alegria. El terme Catosfera en aquell moment, pren també forma davant dels meus morros. La cosa es posa més seriosa.

Però llavors, Bloc era realment la traducció al català de la paraula Blog? … Independentment de l’idioma en que s’haguera editat? Si o no?

Això ja no és argot… Haurem d’agafar l’Enciclopèdia i sortir de dubtes. Per cert, així que hi entro, veig l’enllaç al BloC de l’Enciclopèdia…

I trobo les següents definicions:

Resultats: 1- 10 de 25
Massa gran de matèria sòlida, molt compacta i pesant, generalment de límits externs ben definits
Reunió de coses considerades com formant una massa única
Grup de persones o d’entitats unides ideològicament per a una finalitat comuna, coalició
Conjunt d’elements que constitueixen una part compacta d’un aparell electrònic
Grup de mots, caràcters, o en general enregistraments, que a l’hora de fer una transferència de dades són tractats com una unitat
En certs llenguatges de programació, agrupació de sentències que actuen com una unitat
Element d’un remet(“”,””,””,”diagrama de blocs”)diagrama de blocs

I com a punt final…

Pàgina web, generalment de caràcter personal o poc institucional, amb una estructura cronològica el contingut de la qual s’actualitza regularment i que inclou informació o opinions sobre temes diversos, generalment d’actualitat.

 

… i segons això, el que acaba sent argot és la paraula Blog, no?…

Però saps què, David? Crec que les paraules les crea la gent, de la mateixa manera que hi ha cops que les deixa morir. He decidit que a partir d’ara, en català, escriuré Bloc i no Blog. Que els blocs personals son bitàcoles i que hauria d’estar fumada per posar-me a corregir tots els cops que he escrit blog a les entrades del Sionó…

Parlant de Bloggers i blocaires…

Definició de Blocaire:

A l’Enciclopèdia.cat

A la Viki

Definició de Blogger:

A la Wikipedia

Os deixo l’enllaç al de la “Real”… però deu ser que “las cosas de palacio van despacio”

Arxivat a Blocs. 7 Comments »

Platxèria de Trina Milàn.

 

platxeria.jpg

Fa uns mesos vaig perdre de vista la Trina Milàn i el seu bloc Platxèria. Vaig intentar cercar-la a Blogspot un parell de cops, però com que li deia “Tina Millán” i el nom del bloc no se m’havia quedat, la cosa no va prosperar. Aquests dies me’n adono però, de que la enllacen un munt dels blocs en català que segueixo.

Parla de diverses coses al seu bloc, però la política és el seu fort i a més se li nota que s’ho passa pipa amb el tema.

És un pal de bloc. No hi participo mai. I la veritat, no se si m’agrada gaire veure-la per aquí. Tinc la sensació d’haver obert la caixa dels trons… Si, ja se, qualsevol altre estaria donant saltets i dient que és un tot un honor… però jo no ho tinc tan clar…

Jo la temo. Es que en cinc minuts em gira la truita i si li permetés, és capaç de convèncer-me de qualsevol tema! Això quan no em deixa pensant tres hores en alguna cosa que ha dit.

Aquesta senyora escriu talment com si s’estigués prenent un cafè amb llet amb tu a una terrassa. I a mi això em desarma. Per l’amor de Déu, la política és la mare de les bronques!! … parlant amb tanta naturalitat, frustra qualsevol intent de discussió, perquè cóm l’hi dus la contraria a una dona tan encantadora que a sobre et convida a berenar?!!… sempre surto del seu bloc amb mig somriure i fent que sí amb el cap com una tonta… i donem gràcies a que es dedica a organitzar Premis per a Blocs i no sectes, perquè tindria adeptes. No se com ho fa però ho fa.

 

trina-mila.jpg

Com sempre, un exemple pràctic perquè em consta que algun de vosaltres encara no em creu quan dic les coses. Em baso en un extracte del seu article “De Pujol a Madí en dos dies” del 29 de Febrer (text en Verd).

-Em passes el sucre, Siono?, Gràcies, doncs mira, com t’anava dient, en el plateret dels dèbits, la resposta a dues qüestions que jo li vaig plantejar i que no em va contestar:

-Ah si? quines? – li pregunto mentre remoc el cafè fent tilin tilin amb la cullereta.

-Doncs reconèixer la part alíquota de responsabilitat que té CiU en la situació de Catalunya i d’aquesta dolça decadència…

– Jaja, “dolça decadència”, Trina, de vegades, tens unes sortides… Bé i l’altre qüestió quina era, llavors?

les propostes de futur de la pròpia coalició, especialment de la relació amb el soci Unió, i el paper en la política estatal.

– Ahá,entenc … croissant?

– No, gràcies, Sionó, ara no.

– Ja. I què va passar llavors?

– Ah, poca cosa, és un polític amb formació i convicció que va saber respondre sense dir gaire es, i li retrec perquè penso que ell seria capaç de dir més, de ser més agosarat.

– Vols dir? A mi és que no…
I tant! en petit comitè Madí guanya, però li cal una utilització més freda de les conviccions, sinó, no aconseguirà que altres, i potser ni tan sols el seus, li segueixin les brillants idees que té al cap. Mira, al final si que em menjaré aquell croissanet. També podríem anar a veure una pel·lícula del Redford, què et sembla?
Ufffffff…no puc amb ella, impossible.
Bromes apart, no sempre estic d’acord amb tot el que diu,(per que això passés, hauria de ser la meva mare) però gent com ella fa que no costi gens respectar les postures alienes. Crec que això és un GRAN punt a favor d’un bloc d’opinió. I més quan l’opinió la té tan clara. Que ho faci amb familiaritat suficient com per no transmetre la sensació d’atacar les conviccions dels altres, que l’exposició dels seus punts de vista sobre diferents temes ens arribi de manera fluida i natural però amb dinamisme, rotunditat, convenciment, empenta… Bromes apart, com deia, aquest bloc m’agrada.
Arxivat a Blocs. 8 Comments »