Platxèria de Trina Milàn.

 

platxeria.jpg

Fa uns mesos vaig perdre de vista la Trina Milàn i el seu bloc Platxèria. Vaig intentar cercar-la a Blogspot un parell de cops, però com que li deia “Tina Millán” i el nom del bloc no se m’havia quedat, la cosa no va prosperar. Aquests dies me’n adono però, de que la enllacen un munt dels blocs en català que segueixo.

Parla de diverses coses al seu bloc, però la política és el seu fort i a més se li nota que s’ho passa pipa amb el tema.

És un pal de bloc. No hi participo mai. I la veritat, no se si m’agrada gaire veure-la per aquí. Tinc la sensació d’haver obert la caixa dels trons… Si, ja se, qualsevol altre estaria donant saltets i dient que és un tot un honor… però jo no ho tinc tan clar…

Jo la temo. Es que en cinc minuts em gira la truita i si li permetés, és capaç de convèncer-me de qualsevol tema! Això quan no em deixa pensant tres hores en alguna cosa que ha dit.

Aquesta senyora escriu talment com si s’estigués prenent un cafè amb llet amb tu a una terrassa. I a mi això em desarma. Per l’amor de Déu, la política és la mare de les bronques!! … parlant amb tanta naturalitat, frustra qualsevol intent de discussió, perquè cóm l’hi dus la contraria a una dona tan encantadora que a sobre et convida a berenar?!!… sempre surto del seu bloc amb mig somriure i fent que sí amb el cap com una tonta… i donem gràcies a que es dedica a organitzar Premis per a Blocs i no sectes, perquè tindria adeptes. No se com ho fa però ho fa.

 

trina-mila.jpg

Com sempre, un exemple pràctic perquè em consta que algun de vosaltres encara no em creu quan dic les coses. Em baso en un extracte del seu article “De Pujol a Madí en dos dies” del 29 de Febrer (text en Verd).

-Em passes el sucre, Siono?, Gràcies, doncs mira, com t’anava dient, en el plateret dels dèbits, la resposta a dues qüestions que jo li vaig plantejar i que no em va contestar:

-Ah si? quines? – li pregunto mentre remoc el cafè fent tilin tilin amb la cullereta.

-Doncs reconèixer la part alíquota de responsabilitat que té CiU en la situació de Catalunya i d’aquesta dolça decadència…

– Jaja, “dolça decadència”, Trina, de vegades, tens unes sortides… Bé i l’altre qüestió quina era, llavors?

les propostes de futur de la pròpia coalició, especialment de la relació amb el soci Unió, i el paper en la política estatal.

– Ahá,entenc … croissant?

– No, gràcies, Sionó, ara no.

– Ja. I què va passar llavors?

– Ah, poca cosa, és un polític amb formació i convicció que va saber respondre sense dir gaire es, i li retrec perquè penso que ell seria capaç de dir més, de ser més agosarat.

– Vols dir? A mi és que no…
I tant! en petit comitè Madí guanya, però li cal una utilització més freda de les conviccions, sinó, no aconseguirà que altres, i potser ni tan sols el seus, li segueixin les brillants idees que té al cap. Mira, al final si que em menjaré aquell croissanet. També podríem anar a veure una pel·lícula del Redford, què et sembla?
Ufffffff…no puc amb ella, impossible.
Bromes apart, no sempre estic d’acord amb tot el que diu,(per que això passés, hauria de ser la meva mare) però gent com ella fa que no costi gens respectar les postures alienes. Crec que això és un GRAN punt a favor d’un bloc d’opinió. I més quan l’opinió la té tan clara. Que ho faci amb familiaritat suficient com per no transmetre la sensació d’atacar les conviccions dels altres, que l’exposició dels seus punts de vista sobre diferents temes ens arribi de manera fluida i natural però amb dinamisme, rotunditat, convenciment, empenta… Bromes apart, com deia, aquest bloc m’agrada.
Anuncis
Arxivat a Blocs. 8 Comments »

8 Respostes to “Platxèria de Trina Milàn.”

  1. Eduard Says:

    I a mi també !!!

  2. siono Says:

    Creus que s’entén suficientment el que vull dir?

  3. trina Says:

    Ostressssss! Siono..i jo con estos pelos….sense passar-me per aquí cada deu minuts per saber que parles de mi, i de quina manera..escolta, gràcies de veritat per tot el que dius, pel que estàs i pel que no estàs d’acord, per com ho dius i ..ufff que m’has deixat KO…prometo llegir-te més sovint.. i pensaré molt tot el que dius de mi i de com escric….ostresss! gràcies!

  4. siono Says:

    Hola Trina,

    Si et passessis per aquí cada deu minuts pel motiu que fos, et perdria el respecte… quines coses tens… Jo és que evidentment t’imagino dedicada a tasques molt més importants…
    😉

    Al grup de “guerrillers” que hi tinc al gmail:

    No m’agrada gens com a quedat aquesta entrada. Deixa patent que no sé escriure (i no em refereixo a l’idioma), és tan sols que no aconsegueixo fer-me entendre. He rebut alguns mails amb comentaris (que per cert, haurien d’estar aquí i no fent nosa a la meva safata d’entrada!. Que ja no sé com dir-ho!), felicitant-me per “donar canya” al Platxèria… Culleres! no era el que pretenia NI MOLT MENYS! A on es veu “la canya”? Canya al Feministes Anònimes si, però al Platxèria?? (??!!)

    Aclarim un parell de punts:

    “És un pal de bloc. No hi participo mai. I la veritat, no se si m’agrada gaire veure-la per aquí…” … “Jo la temo. És que en cinc minuts em gira la truita i si li permetés, és capaç de convèncer-me de qualsevol tema! Això quan no em deixa pensant tres hores…”

    De veritat no es veu que estic de conya?? !!!

    Hauria d’haver dit: La Trina Milàn és una dona molt convincent en les seves exposicions, alguns dels seus posts convidaran al lector a una reflexió profunda i té un estil molt natural a l’hora d’escriure.

    Quin PAL!

    I una altra cosa. Allò del cafè NO ÉS DE CAP MANERA una burla!! És un afalac!! Si la senyora es dediqués a la redacció de l’Estatut igual que escriu els posts, l’hi diria directament que no serveix, però ella escriu un bloc i fa servir l’estil ideal!! I molt més tenint en compte els temes que tracta. Que siguin seriosos no l’obliga a ser estirada. I tan mateix, ser amena, no l’hi treu ni credibilitat ni raó. EM SEMBLA OBVI!!

    En definitiva, hauré d’admetre que segurament sóc culpable de no haver tingut més cura a l’hora de matisar les meves impressions, que potser he jugat massa i he creat confusió, que pot ser, el “bromes a part (repetit dos cops al post) no ha estat suficient”…

    Al F.P. de Lleida, dir li senzillament que abans de voler comentar amb mi qualsevol post que jo escrigui, tingui el detall de llegir-lo primer amb una mica més d’atenció. Que ho faci al bloc. I que potser no sé escriure, però no se d’on treu que jo prenc cafè amb la Trina Milàn. Ja m’agradaria, però no, no la conec en persona.

  5. trina Says:

    Siono,

    fem un cafè quan vulguis….;-)ja saps quin és el meu mail, està al bloc…i no et preocupis…jo t’he entès perfectament, bé, jo i alguns altres….segur que hi ha gent a la qual no li agrada el que escric, o el que tu fas, però això està dins del percentatge, és més, a depèn qui prefereixo que no li agradi el que escric….;-)..quin avorriment no? ser perfectes…?
    gràcies de nou

  6. siono Says:

    Moltes Gràcies Trina,

    Al primer mail que vaig rebre ja em va deixar amb el dubte i per això vaig preguntar a l’Eduard. Però bé, tu ho has entès, no? Doncs genial.

    Que la gent que m’ha escrit sobre aquest post en concret (son tan sols 5 correus, eh? tampoc és un allau), hagi preferit no fer els comentaris al bloc, com em passa en d’altres entrades, em sembla curiós. I em faig certes preguntes perquè al cap i a la fi, jo tampoc “dono la cara”… Però el que més em crida l’atenció és que, de les seves respostes en desprenc que coneixen bé el teu “personatge” o “perfil” (no trobo la paraula) dins la xarxa, de fet m’han donat informació sobre participacions teves que jo no coneixia encara, però tinc la sensació que no saben gaire de que parles. Que no t’han llegit prou, vaja. Jo no sóc una fan embogida, ja dic que no sempre estic d’acord amb totes les teves opinions tot i que les faig servir com a referent, però que m’hagin confós amb una detractora… es que em sembla força curiós.

  7. trina Says:

    Siono,
    el que més m’agradaria és que els detractors si aquesta és la paraula, ho diguessin arreu, és a dir, en el teu o en el meu bloc, i no d’amagatotis…i em deixes perplexa: coneixen el meu perfil a la xarxa i no saben de què parlo?…no ho acabo d’entendre…parles de participacions meves..a on? sobre què?…les meves participacions són fent comments a altres blocs o el meu propi bloc..i si no em llegeixen llavors no entenc res. I només faltaria que estiguessis o estiguin sempre d’acord amb tot el que escric, no pretenc tenir tota la raó, només dir la meva, però no contra ningú….
    En fi….la xarxa és salvatge per desconeguda i permet aquestes interaccions anònimes que protegeixen a aquells que no volen sentir-se jutjats…tenim un café pendent..

  8. siono Says:

    Si. Em diuen que participaves a un fòrum de política, i al Quirón, no sabia que havien escrit sobre tu a… la Vanguardia era?, safareig de la xarxa… Mira, ara ja se més llocs on llegir-te. A tu i a l’Eduard, que també l’he vist per allà. I em refereixo a que jo t’he llegit parlant d’un munt de coses, no tan sols de política. De fet al Quirón, el primer que hi vaig veure va ser el tema del Chiki-chiki, que com a mostra, és un bon botó… no? 😉


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: