Lugares por los que transito.

xfar.jpg

En Xfar i en Benet, es podran dir freakys l’un a l’altre tant com vulguin però el que està clar és que de Geeks, no en tenen res.

El primer que em crida l’atenció del bloc és que l’autor, Xfar, m’obliga a buscar la música que em recomana a l’hora de llegir els seus posts… i és clar, una està mal acostumada i pensa “Tio, si pretens que escolti Pearl Jam, tingues la decència de posar l’enllaç, que estem a la 2.0!!, per l’amor de Deu…”

El que passa es que un cop el vas llegint i d’alguna manera “coneixent”, te’n adones que això dels links, no va amb ell. Té la casa a mig fer, el títol i el subtítol tot plegats, encara no s’ha dignat a editar la pàgina de l'”About” i enllaça al bloc “Arquitectura como excusa” titulant-lo “El blog d’una persona fantàstica…” Com si hagués cobert el mínim indispensable que necessitava per treballar i aquí s’acabés tot el seu interès tècnic. Sí, ho és, definitivament, tot un personatge.

Però quan prens realment consciència de qui es l’autor és mitjançant les seves crítiques de pel·lícules, en les que també deixa una mica de banda la part técnica, tal i com fa al seu bloc (efectes, imatge, banda sonora…) Ell va directe a les entranyes. El fet d’escriure sobre un llibre, una pintura o una pel·lícula, deixa a la vista certes pistes sobre la pròpia sensibilitat. Allò que t’impacta, allò que et deixa indiferent, allò que et sorprèn o simplement el fet d’explicar, com ho fa en alguns dels seus posts, més enllà de la seves opinions sobre la cinta, amb quin estat d’ànim arriba a la sala i enfronta la projecció de la pel·lícula i com es troba quan en surt…

Què és el que m’ha fet decidir a escriure sobre aquest bloc? Doncs l’experiència que m’ha proporcionat. La definiria en una paraula: Decebedora. I tot es culpa d’ell. I jo l’acuso.

Vaig llegir la seva crítica sobre la pel·lícula “Eastern promises” i em va agradar tant el que va escriure, que vaig voler veure-la. En Xfar no menteix i no s’equivoca en absolut. Em va confirmar que té una notable experiència com a public. Però el cas és que al final, vaig comprovar decebuda, que havia estat més interessant llegir-lo a ell que veure “la nova” del Viggo Mortensen…

Era culpa de la peli? No.

Va fer una crítica exagerada o mitòmana sobre el treball del David Cronenberg? Tampoc.

De què collons em queixo? Doncs de que algú hauria d’advertir als lectors del seu bloc de que ell provoca el mateix efecte que els llibres sobre els que es basen les pel·lícules, que si els llegeixes abans de veure-les, difícilment t’agradin tant com el que has llegit.

Així que os recomano que primer veieu les pel·lícules i després el llegiu a ell. Però sobre tot, que el llegiu a ell. Que permeteu que ell os descobreixi matisos que potser ni vosaltres mateixos heu captat a l’hora de veure la peli, que compareu les vostres pròpies impressions amb les seves. Perquè el molt traïdor, escriu massa bé i et fot la peli en l’aire.

Anuncis
Arxivat a Blocs. 9 Comments »

9 Respostes to “Lugares por los que transito.”

  1. xavi Says:

    Em sento tan afalagat que gairebé estic espantat… i et faig saber que m’he posat tan nerviós que he contestat al meu propi blog! jajaja no te’n riguis massa! I sí, no ho som, de Geeks (així se’n diu?), ni ganes! Ens agrada la simplicitat perquè en el fons som molt simples… Et recomeno de debó que vegis el blog de fotos del benet, allò sí és art. I el mateix del Cunyaooooo i de la meva germaneta… I en el moment en què el blog d’una persona meravellosa s’activi, sabràs, també, per què la titllo de meravellosa…
    En fi, de debó que m’ha fet molta il.lusió! Però no m’agrada massa mirar-me al malic, així que continuaré fent el que últimament m’engresca més: escriure! Però serà després d’acabar de corregir.
    Cuida’t, siguis qui siguis…

    pd: per cert, m’ho deixat…. (per llegir escoltant qualsevol dels temes de la BSO de Half Nelson… jejejej)

  2. siono Says:

    Vaig arribar fa dies al teu bloc. Et vaig trobar al ranking de “Hot Posts” de ca.wordpress.com. Així que no et sorprenguis tant 🙂

    He visitat tots els enllaços que tens al teu bloc i qui sap? potser algun d’ells (en Benet, la Germaneta, el Cunyaooo o el meravellós) siguin alguna de les meves properes “víctimes”.

    Encara estic definint la línia que vull seguir a l’hora de triar els blocs dels que escric. Tinc preferència per els blocs de nova creació (tinguin o no difusió), en els que la interrelació amb l’editor és més propera i representen millor el concepte de “Bloc Personal” que jo defenso. Per començar, volia fer una mena d’arca de Noè amb un parell de blocs de cada temàtica, però que fossin molt diferents entre si. Per exemple, el bloc d’en Jaume Duran i Barquet i el Suripanta y Noctívaga fent “parella de lletres” encara que son diametralment oposats. El bloc Mi madre es idiota i el Bloc de un Asesino en Serie, el Denken über amb el Recursos Gratuïts… Em faltava certament el cinema i no se si et farà gràcia saber-ho però tens 9 candidats a parella, ja que dels 10 blocs de la primera selecció, ja he escrit sobre tu. Per el que he dit al post, que és cert, però també per altres motius.

    En primer lloc, perquè pagues per veure les pel·lícules de les que parles per lo que el teu nivell d’exigència és més alt que el d’un altre persona que les pirateja. He observat que els segons, tenen una visió més “massiva”, menys “escrupolosa”… no se ben bé com dir-ho, però es nota. A més, estàs subjecte al ritme de la cartellera.

    En segó lloc, la teva visió no és gens tècnica. Fas referència a les coses que per tu son fonamentals, normalment, la direcció, la interpretació, el guió o la trama i no t’obligues a parlar de la realització, la imatge, ets., si no destaquen de forma evident.

    I tercer, perquè no tot és cinema. I és un altre de les coses que jo defenso als debats que mantinc amb certa gent sobre la natura i la qualitat de la blogosfera. Al bloc parles de cinema, però no deixa de ser la teva bitàcora i també hi deixes veure qui ets i com vius, reforçant que el que escriu no ho fa des de un objectiu mecànic, si no personal.

    Tot té un perquè … 😉

  3. jaumeduran Says:

    M’encantarà que m’aparellis amb Suripanta y Noctívaga. Però… segur Realment som tan oposats? Potser sí, eh? Però en què veus tu la diferència? Pura curiositat, companya, si tens a bé de ferme’n cinc cèntims…

  4. siono Says:

    Ja estàs aparellat. Quan vaig decidir escriure sobre blocs d’escriptura, vaig triar els vostres. I les diferències les veus llegint els dos posts, que a més van l’un darrera el altre. Suripanta és un bloc visceral, fosc, espontani, excèntric, tufa a feromona, molt experimental i una mica “emo” que diuen ara… (ups, que se’m enfadarà el Sir si dic això ¬¬). El teu és un bloc honest, senzill, clar, molt clar, correcte, ordenat, net, còmode, lleuger, agradable, educat, lògic, equilibrat i sensat fins al extrem, tot i que hi ha cops que et permets somiar truites… Per mi sou com la nit i el dia i no teniu res a veure. El Suripanta té ambient de bar de cinema negre dels anys 40, el Sir sembla una mena de falcó maltès entre dones fatals. El teu bloc, és totalment el contrari.

    Havien de ser blocs que proporcionessin un ambient molt definit i que transmetessin d’alguna manera la personalitat dels editors (real o no).Aquest és el meu sudoku, això és el que em diverteix.

    És curiós que a la que no l’hi trobo parella és a l’Alegria. Però segueixo buscant. De moment hi ha el bloc d’ una que es fa dir “Una hija de puta con clase”, que és la que té més números per ser-ho. Diferents ho son del tot, però encara no em decideixo.

  5. jaumeduran Says:

    Gràcies, siono. M’agrada tenir un cert feedback de la gent que em llegiu. Bé, i m’agrada el que em dius.
    Del teu: veig que és un bloc amb molta notorietat dintre del petit món dels blogs de per aquí. Ho toques una mica tot i res en especial, però ets algú, ets una veu que tard o d’hora volem escoltar. Ets una espècie de pasta, de cola aglutinant, com l’excipient dels medicaments, com el centrecampista treballador i sacrificat, amb visió i mentalitat d’equip, que dóna molt de joc joc perquè els gols els marquin els altres, tot i que quan vol es permet de pujar a rematar i fer algun golàs. Ets el Deco de la blogesfera. Bé, no sé si els símils esportius et diuen gran cosa, però jo veig el que fas unamica així. T’has anat ficant a la casa dels altres, amb molta elegància i subtilesa, i ara tots volem passar per casa teva un moment o altre, ni que sigui per dir-te hola, o per veure un got d’aigua.
    Moltes gràcies, Siono.
    Fins aviat

  6. jaumeduran Says:

    Sí, el Suripanta té això que dius, i que enganxa molt. A mi el que em passa és que em costa entrar en el seu registre a l’hora d’intervenir-hi, però bé, també m’agrada ser-hi.

  7. siono Says:

    Una mica més cap a l’espatlla…. ui, just aquí… sí!
    (m’encanta que m’ensabonin!!!)
    😉

    Per cert, s’accepten propostes per trobar la parella de l’Alegría…

  8. Aún más cosas que nunca te dije… « Siono Says:

    […] de fòrums tècnics), ha estat seleccionat per ser la parella del Xfar i el seu bloc sobre cinema “Lugares por los que transito”. L’Alexliam escriu sobre moltes altres coses a part, però és que crec que el cinema […]

  9. Lugares Por Los Que Transito. « Siono Says:

    […] Ver entrada original y comentarios. […]


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: