Aún más cosas que nunca te dije…

Via “BasuraBlog”, arribo al “Aún más cosas que nunca te dije…” que és el bloc de l’Alexliam.

Ja vaig dir a un comentari que estava buscant fer “parelles” de blocs. De la mateixa temàtica però que foren diametralment oposats en quant a la seva personalitat. La cosa és més complicada del que sembla no os penseu…

L’Alexliam (que no te res a veure amb el Liamgls que molta gent coneix de fòrums tècnics), ha estat seleccionat per ser la parella del Xfar i el seu bloc sobre cinema “Lugares por los que transito”. L’Alexliam escriu sobre moltes altres coses a part, però és que crec que el cinema l’hi encanta i que parla d’ell amb la mateixa passió amb la que ho fa Xfar tot i que no tenen absolutament res a veure. He dit res? Volia dir encara menys.

No se si tothom fa la mateixa tria que jo quan l’hi donen a escollir entre “una bona noticia i una dolenta”. De tota manera, primer cabrejaré al noi i després os diré lo bo que té.

Cap dels seus posts sobre pel.lícules m’ha fet venir cap gana de veure-les (més aviat el contrari). Si llegiu una de les seves crítiques, serà com si les haguéssiu llegides totes. Dona la sensació de que parla del mateix film un cop i un altre. Tot i que ell observa amb deteniment la part tècnica, (cosa que vem veure que no fa el Xfar), les seves descripcions i apreciacions estan fetes des de un prisma massa reduït per el meu gust i té un registre d’avaluació molt limitat.

Pot ser és per això que al seu bloc es produeix el que ell anomena “El efecto infame”. Una reflexió sincera i gens egocéntrica, encara que ho sembli, per la que l’hi dono un 10/10. Per saber-ho, per pensar-ho i sobre tot per tenir pebrots de dir-ho.

Ara lo bo.

És un noi tan tendre i tan simpàtic que enganxa. És un tío sanot i divertit i així l’hi ha sortit el bloc.

Col.labora al Basura Bloc perquè com ell mateix diu:

“Soy un chico normal, que un día se dio cuenta que cuando los demás piensan “Te has pasado”, él se reía.”

“El bizarrismo es un estilo de vida, y pienso elevarlo a la máxima potencia.”

Que el mateix xicot que un dia es va trobar una targeta de càrrega de 5€ d’Orange al carrer i la va oferir cándidament als lectors del seu bloc parli de “bizarrismo” al BasuraBlog, desconcerta una mica, però os asseguro que tot el que hi he vist és tan light, que discrepo sobre la seva apreciació del génere.

Os recomano que també visiteu les seves fotos a Flickr (n’hi ha que m’han sorprés agradablement) i la seva introducció al món de la Geek fashion. Jo personalment estic dubtant seriosament entre dues camisetes. Una que diu “Tengo más PAGERANK que tú” o la de “Blogstar”… si les demaneu, crec que les fa també per noia.

Per cert, és una comparació del tot estúpida i gaire be em fa vergonya fer-la però… a qui os recorda l’Alexliam en aquesta foto? (segur que l’hi han dit molts cops)…

De pedra.

 

Vía Nihil Obstat, llegeixo aquesta noticia sobre els blocaires italians titulada : Un “comissari” controlarà els bloggers italians.  I enllaça amb la informació sobre el projecte de llei en el que es sustenta…

L’ull de poll

A mi em va passar que un dia vaig començar a llegir el bloc d’aquests nois però sense enganxar-m’hi gaire perquè jo em dedico més als blocs d’estar per casa, ja sabeu. Com els nostres…

Ja es veia a venir que aquests de l’ull de poll volien créixer. Feien servir certes “tècniques” … els trobava per tot arreu i vaig pensar que era fruit d’una campanya de posicionament, però d’aquelles lícites. En fi, que si que els llegia perque són bons, però … pssseee.

Fins que va arribar “el dia del Menéame”. Un dia molt tens a la Catosfera…

Aquell dia, amb el Poper,

1.-em vaig informar del que passava,

2.-ho vaig poder comprovar,

3.- em vaig indignar,

4.- vaig trobar-hi la solució. La tafanera.

5.- i en tot el procés, em van deixar dir tot el que vaig voler….

Llavors, em pregunto: Com a usuària de la xarxa, l’hi puc demanar més a un bloc? Difícilment. Per això os parlo de l’ull de poll avui i de com es va convertir en un dels meus blocs predilectes.

Els hi desitjo molta sort ara que s’han convertit en un ferm weblog, passant del wordpress a L’ull de poll.cat

… Ja os ho deia jo, si es que es veia a venir…

Lugares por los que transito.

En Xfar i en Benet, es podran dir freakys l’un a l’altre tant com vulguin però el que està clar és que de Geeks, no en tenen res.

El primer que em crida l’atenció del bloc és que l’autor, Xfar, m’obliga a buscar la música que em recomana a l’hora de llegir els seus posts… i és clar, una està mal acostumada i pensa “Tio, si pretens que escolti Pearl Jam, tingues la decència de posar l’enllaç, que estem a la 2.0!!, per l’amor de Deu…”

El que passa es que un cop el vas llegint i d’alguna manera “coneixent”, te’n adones que això dels links, no va amb ell. Té la casa a mig fer, el títol i el subtítol tot plegats, encara no s’ha dignat a editar la pàgina de l’”About” i enllaça al bloc “Arquitectura como excusa” titulant-lo “El blog d’una persona fantàstica…” Com si hagués cobert el mínim indispensable que necessitava per treballar i aquí s’acabés tot el seu interès tècnic. Sí, ho és, definitivament, tot un personatge.

Però quan prens realment consciència de qui es l’autor és mitjançant les seves crítiques de pel·lícules, en les que també deixa una mica de banda la part técnica, tal i com fa al seu bloc (efectes, imatge, banda sonora…) Ell va directe a les entranyes. El fet d’escriure sobre un llibre, una pintura o una pel·lícula, deixa a la vista certes pistes sobre la pròpia sensibilitat. Allò que t’impacta, allò que et deixa indiferent, allò que et sorprèn o simplement el fet d’explicar, com ho fa en alguns dels seus posts, més enllà de la seves opinions sobre la cinta, amb quin estat d’ànim arriba a la sala i enfronta la projecció de la pel·lícula i com es troba quan en surt…

Què és el que m’ha fet decidir a escriure sobre aquest bloc? Doncs l’experiència que m’ha proporcionat. La definiria en una paraula: Decebedora. I tot es culpa d’ell. I jo l’acuso.

Vaig llegir la seva crítica sobre la pel·lícula “Eastern promises” i em va agradar tant el que va escriure, que vaig voler veure-la. En Xfar no menteix i no s’equivoca en absolut. Em va confirmar que té una notable experiència com a public. Però el cas és que al final, vaig comprovar decebuda, que havia estat més interessant llegir-lo a ell que veure “la nova” del Viggo Mortensen…

Era culpa de la peli? No.

Va fer una crítica exagerada o mitòmana sobre el treball del David Cronenberg? Tampoc.

De què collons em queixo? Doncs de que algú hauria d’advertir als lectors del seu bloc de que ell provoca el mateix efecte que els llibres sobre els que es basen les pel·lícules, que si els llegeixes abans de veure-les, difícilment t’agradin tant com el que has llegit.

Així que os recomano que primer veieu les pel·lícules i després el llegiu a ell. Però sobre tot, que el llegiu a ell. Que permeteu que ell os descobreixi matisos que potser ni vosaltres mateixos heu captat a l’hora de veure la peli, que compareu les vostres pròpies impressions amb les seves. Perquè el molt traïdor, escriu massa bé i et fot la peli en l’aire.

Blog de un asesino en serie.

Un bloc interesantíssim el d’aquest “Asesino en serie”.

L’he llegit i el que m’ha sorprès no ha estat ni el llenguatge groller que fa servir el seu autor o els seus desvaris misògins, sinó com hi ha gent que pica i es creu que l’autor vol matar i torturar a totes les dones.

Jo crec que és un bloc que convida a la reflexió de diversos temes socials dels que centenars de blocs parlen i fins i tot milers si tractem la guerra de sexes, però que ha trobat una forma increïblement original de fer-ho. Des de la perspectiva d’un malalt mental que viu entre nosaltres i escriu al seu bloc, el que veu que passa al país, a les relacions homes dones… Heu de saber llegir entre línies.

No os perdeu els comentaris i els “debats” que hi ha entre usuaris.