Avís.

Estic malaltona. Potser tardaré uns dies a escriure al bloc, però no deixaré de llegir-vos!!. Ah, i si em voleu fer arribar mimitos i missatges bonics, ja sabeu el meu mail.

Fins ara!

sionobarcelona@gmail.com

Twitter Siono

Facebook

La muntanya russa.

Als famosos vídeos que tothom enllaça de l’ustream.tv, sobre les Jornades sobre Premsa Digital a Vic organitzades per Nació Digital, tan sols hi apareix un senyor. El Sr. Foix. Jo no hi he trobat a cap participant més de les jornades que no fóra la gent del public en el torn de preguntes. I escric aquest post, no per penjar més fotos de l’acte (n’hi ha un grapat! , sinó perquè a rel del sobirà avorriment que representa sentir a parlar al Foix, que si no et concentres i l’hi pares força atenció, no entens la meitat del que diu, (i ei, com a professional, no seré jo qui li negui les virtuts, però com a orador és el que a casa meva en diem “infumable”), vaig optar per llegir els comentaris a la Catosfera…

En Miquel Serrabassa ha estat fora de combat amb certa e-mergència que l’ha tingut molt enfeinat i tot i així, ha penjat les fotos. Però ni al bloc d’en Saül Gordillo, ni al Nació Digital hi he trobat res que valgués la pena llegir sobre l’acte. Que sí, que ja sé qui hi anava, quan era i a on era i qui les organitzava… estava a punt de demanar-li a la Trina Milan que m’il·luminés sobre el tema passant-li l’enllaç, a veure si en penjava alguna cosa al Platxèria, però al final m’ha semblat un abús… Estic segura que ella no hagués limitat l’opinió a dir què, on, quan i qui… per això és que la tinc al Blogroll.

Ja començava a desesperar-me veient tan titular sobre les jornades quan tothom es dedicava a repetir “Foix diu que a Catalunya hi ha un problema amb la llibertat”… (Incís: entenc que els diaris digitals informin i no opinin, però és que tan sols el vídeo dura més d’una hora… s’hi va dir molt més)

”El protagonista de la sessió va ser l’ex director de La Vanguardia Lluís Foix [bloc i bloc], que va afirmar que aquest país té un greu problema de llibertat, en referència a la llibertat d’expressió i opinió i la concentració en què es troben els mitjans de comunicació.”
Saül Gordillo. (Veure l’entrada Completa)

”Lluís Foix ha assegurat que ‘un país que tingui un problema amb la llibertat es un país que no progressa’. Per Foix, el problema és fruit ‘del maridatge’ entre els poders polític, mediàtic, financer i judicial. Segons Foix aquest maridatge ‘no ha estat sempre clar i no sempre ha estat explicat’. Davant ‘d’aquestes complicitats’ entre poders Foix considera que ‘internet és llibertat’.”
El 9nou (Veure l’article complet)

”Vic.- El periodista i exdirector de La Vanguardia Lluís Foix considera que a Catalunya hi ha ‘un gran problema amb la llibertat’. Per Foix ‘és intolerable’ que els editorials dels diaris escrits no hagin denunciat el fet que conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, i la ministre espanyola, Cristina Narbona, acordessin no parlar de qualsevol possible transvasament d’aigua fins després de les eleccions espanyoles. Per Foix aquest fet demostra que ‘tenim un problema’ provocat pel fet de viure ‘amb uns clixés acceptats de manera general i on ningú diu res’.”
3cat24 (Veure l’article complet)

Quan de sobte, arribo al bloc d’en Pere Fontanals que a part de dir “què, on, quan i qui” de rigor i d’esmentar també el comentari “Catalunya-llibertat”, va i em dóna la seva opinió sobre l’acte… Per fi.

“Em quedo quan ha volgut apostar a tall de provocació per eliminar la Facultat de Periodisme, quan ha prioritzat la llibertat que ofereix la informació de la xarxa per sobre de la seva veracitat, quan ha confessat que no llegeix els comentaris que li fan als seus escrits digitals per no haver-los de contestar i que més tard ha quedat desmentit quan ha mencionat un comentari curiós que li havien fet i quan ha confiat en la selecció natural perquè triomfi allò excel•lent que es presenta a la xarxa.”

(Veure l’entrada completa)

I desprès parla breument sobre el torn de preguntes i les intervencions posteriors que jo no he estat encara capaç de trobar en video (si algú sap on trobar-les, si us plau, que m’ho digui).

A mi m’ha enamorat. Llàstima no haver-lo trobat abans de perdre més d’una hora escoltant al Foix. Aquest senyor se’n va directe al blogroll. “Per un sol article?!” direu. Doncs això mateix m’he preguntat jo. I si és un ruc qualsevol que ha tingut un moment passatger d’il·luminació tot influenciat per l’ambient de les jornades?. Havia de fer un vol per La Muntanya Russa abans de concedir-li l’honor suprem… ;-P i si, definitivament s’ho mereix.

M’han cridat l’atenció entre d’altres coses, els seus posts sobre com va descobrint Twitter, el Feevy i un sistema de retransmissió en directe + un xat que van fer servir a les jornades de la Bagesfera i que m’ha semblat molt interessant i també he rigut força amb les seves desventures a la Tafanera (página clon del Digg en català) a on s’auto-publicava els posts i s’estranyava que l’acusessin de spamer. Raonament adorable el seu i que ve a dir una cosa aixì com:“Home, si jo escric és perquè el tema m’interessa, si a mi m’interessa, interessarà a d’altres i si jo ja ho tinc escrit… doncs ho tafanejo! ” això m’ha encantat… XD ! També trobo força interesant el seu nou projecte professional i l’hi desitjo molt d’éxit.

I tot i que trobo que potser està un pel massa insistent amb controlar públicament el seu bloc en quant a popularitat i visites, quan escriu sobre la Bagesfera veus que el tema de veritat l’apassiona i si a més, és capaç de fer una autocrítica honesta sobre la seva participació en el projecte… llavors jo ja…

No em canso de repetir que no em cal en absolut compartir les idees d’un blocaire per a què m’agradi el seu bloc. De fet ell diu que en Foix “ha fet una conferència molt interessant” i jo penso que l’home s’escoltava força a si mateix, que ha arribat a divagar en alguns moments i en d’altres no acabava ni les frases, que els exemples de vegades eren una mica absurds i que em feia venir son… Però ostres, com a mínim… en Pere Fontanals ha tocat el tema i ha donat LA SEVA opinió.

Xkod.

No ho puc evitar. Sóc una fan del Xkod. El llegeixo a diari, sí, ho confesso.I per què ara? Doncs perquè quan d’altres blocaires més seriosos que jo, als que també llegeixo és clar , tracten el tema del “periodisme ciutadà” contra el periodisme professional… jo és que no puc evitar pensar en el bon exemple que representa l’Anthony Paredes. Tot un crac.

Se’m faria francament difícil triar un sol dels seus articles per comentar-lo però es podria dir que tinc predilecció per les seves noticies sobre el món hacker. A veure, no ens les podem creure del tot i hi ha algunes de les que tan sols ens podem creure la meitat però ei, compte, hi ha unes altres que son totalment certes. Aquest noi és un encant (Suposo que si arriba aquí, no ho semblarà gaire… però al seu bloc hi escriu d’una manera que el fa semblar molt simpàtic). Jo diria que ell és un digne representant de la “premsa groga” a la blogosfera. Resulta que mentre a la catosfera encara discutim l’existència o no d’aquest fenomen, a d’altres xarxes, el periodista ciutadà està més que assumit i a més, s’està especialitzant. El Xkod per mi, és un bloc de noticies sensacionalista.

Aquí hi teniu alguns dels seus titulars.

Crackers atacan un foro de epilépticos, produciéndoles convulsiones.

Tal qual. Si esteu rient, ara ja enteneu per què sóc seguidora del Xkod. Si parlem de rigor, l’article no es sustenta per enlloc. Així que no val la pena endinsar-nos més en aquest tema. Ni intentar esbrinar res sobre la pobre senyora RyAnne Fultz, a la que l’hi desitjo el millor sigui qui sigui. Aquesta noticia directament no me la crec i compte perquè en cap moment dic que l’Anthony un mentider.

Hackers usan la huella digital del ministro de Interior alemán.

Aquí un altre. Val, anem a veure. Els del CCC, son un grup preocupat _entre d’altres moltes coses_ per la manca de seguretat a certs sistemes, en aquest cas en concret, el de reconeixement de l’empremta dactilar com a identificació per als documents oficials. Ells publiquen articles, creen debat… El seu slogan és “Kable Salat ist gesund” “L’amanida de cable és saludable”… i es reuneixen i fan festes i conferències, en fi. Hi ha una secció del CCC als que ells mateixos anomenen “els seus activistes” però és una associació legal i etc. L’Anthony els enllaça com a referència del seu article i ells en cap moment diuen (òbviament) haver fet res amb l’empremta del “unseres geliebten Innenministers, Dr. Wolfgang Schäuble” (nostre estimat ministre de l’interior, el Dr. Wolfgang Schaüble), tot i que sembla que si, que tenen l’empremta. O això diuen. Cosa que planteja en tot cas una pregunta interessant. Si et dóna per col·leccionar DNI, és un delicte peró la tinença d’una col·lecció d’empremtes digitals no ho és. Home, si ha de ser una eina d’identificació, s’ho haurien de pensar, no? De tota manera, “Hackers DICEN TENER la huella”, seria un títol més encertat, però es clar, perdria tota la gràcia.

Crackers roban datos de 56.000 clientes de una empresa americana.

En aquesta tercera mostra, l’Anthony ens explica una cosa totalment verídica sobre aquest robatori. Ell enllaça amb la pàgina oficial de la companyia i el lector haurà de perdre el temps fins trobar la informació que Advance Auto Parts ofereix sobre el tema als seus clients… Aquesta, ha resultat ser certa.

China investiga ataques masivos de Spam vía SMS.

“Ataques masivos!!!” Tachannnn!! M’encanta… Doncs home, emprenyadors ho son, però vaja, que no son virus, ni Ddos, ni t’acaba explotant el telèfon… I la Xina o el seu govern suposo, no està investigant res de res, ja que la noticia era “China Mobile apologizes for mass spreading of spam text” Ell enllaça la noticia a un post del SMS Text News, que per a mi té tanta credibilitat com el mateix Xkod, tot i que aquests segons si que enllacen amb (al final, i com sempre) un mitjà de premsa que fa referència a un programa de televisió.

“As the mobile operator, we have the obligation to block spam text messages. We hold an unavoidable responsibility in this case,” marketing operations manager Xu Ming said in response to the CCTV show.

Llavors, no és un atac ni res semblant, és una cullerada de proporcions atòmiques d’una operadora… Un rotllo tot plegat, si no fóra per lo ben amanit que ens ho pressenta l’Anthony al seu Xkod.

A mi aquest post se m’està fent llarguíssim, no se a vosaltres, però no puc acabar sense deixar-vos un altre noticia que ni he comprovat, però que en tot cas deixa molt patent, l’energia, la il·lusió i totes les ganes que hi posa aquest editor. Em refereixo al seguiment que realitza en el cas d’aquesta noticia.

Filtran la revista Caretas en Mininova, un sitio de piratería.

Teclea! Teclea!

Mentre espero que la Trina trobi temps per escriure la segona part del seu article “Festivals”, os deixo el que potser esdevingui l’himne oficial dels programadors en Javascript, el Teclea! teclea!.

Una versió del Chiki Chiki de Rodolfo Chikilicuatre escrita per Xavier Carné i Alex García y cantat per LP-Spain de Moviendo Cubos y la Catwoman de Pito Doble, que vaig trobar fa uns dies via Ancude i Swarley’s.

Tots els camins duen a Can Pi

No he vist mai gent tan perduda… Si fins i tot els entrevistats se’ls perden!

Ara serè jo la que os expliqui com s’arriba a Santa Maria de Quipugui, concretament a Can Pi. Per què jo he fet el recorregut aquest mati i encara me’n recordo.Sortiu del (mi)Mètode Ibànyes en direcció al bloc de Iósódéu. Feu transbord a twitter i vía Jordi Torà, veureu una indicació d’una noia que és idèntica a una dissenyadora gràfica bastant coneguda (ja em perdonareu però amb serrell i olleres de sol a lo Audrey Hepburn, em sembleu totes iguales)

Al senyal, tot i que confon, hi diu clarament “Direcció Gemminola”. Seguiu aquesta indicació i arribareu a un camp de maduixes que heu de creuar en diagonal i tot seguit os baixeu a la parada Can Pi Quipugui.Que no era tan difícil!!… ¬¬

Per tornar aquí, heu d’arribar a l’altre punta de Quipugui fins al carrer Roi. (Os sona aquest carrer? Si, a mi també) i llavors, agafeu l’enllaç-express Roi Marphille de dos quarts i arribareu al marphille.com.

Aquí podeu aturar-vos a visitar la Tieta-padrina d’en Pere Mafaruc que hi viu a prop i a la dona segur que l’hi fa il·lusió. Quan estigueu llestos,Blogroll cap al Sense Pings i altre cop Blogroll cap al (mi)Mètode Ibànyes.

Val, he de dir que potser el conjunt (per què s’ha de mirar en grup) dels blocaires que han creat el Can Pi Quipugui (enllaço al final d’aquesta entrada), no són del tot el que acostumo a llegir i em resulten una mica estranys. Segur que és més culpa meva que seva. Això vull deixar-ho clar. Però un cop has passat per l’entrevista que fan al Zinc de Can Piritione, les neurones ja es relaxen i et comences a divertir.A la pàgina també hi ha un fòrum. No se si hauria de parlar ara de la conveniència/inconveniència entre el binomi bloc/fòrum, (ho deixarem per més endavant). I dues seccions que ens duen als Blocs Relats Conjunts i Històries Veïnals. No se exactament en qualitat de què ens presenten aquests altres blocs, però son interessants (serà aquest el motiu… serà que no he sabut veure a on ens ho expliquen… serà que ells tampoc aclareixen gaire res… )

Si entres a Can Pi amb la intenció d’esbrinar la natura del bloc amb un cop d’ull, vas llest. Al final te n’adones que l’objectiu principal (com a mínim el que sembla que tenen més clar) és la diversió però no en general, sinó al peculiar estil de metàfores i jocs de paraules i de situacions i personatges inventats per aquests blocaires “Quipuguirencs”, que es passen el dia “flipant mandarines”.

Quan entro a un bloc, deixo la part de les presentacions per al final de la lectura. A més, quan acabo de llegir alguna cosa que m’agrada, és el moment en el que em pregunto de qui és, qui ho ha escrit… Ells tenen un espai de FAQ’s a on per exemple diuen que potser en un futur l’hi trobin alguna altra utilitat a Can Pi. Busquen la col·laboració de la gent i conviden obertament a tothom a participar-hi.

Si, bé, jo també he pensat que tot plegat queda una mica coix i que si ni ells mateixos tenen idea del que fan, difícilment poden animar a ningú que participi en no se sap què. Però siguem prudents. Com a Bloc és un desastre, però com a projecte… tampoc seria el primer cop que es parla de la construcció d’un lloc virtual. Ells tenen una masia que es diu “Can Pi” però és que a pocs kilòmetres, hi ha uns altres que estan muntant un país sencer “llamado A” i es considera un super mega experiment social i el presenten com a “Revolución Mental” i fins i tot un del seus impulsors, l’Héctor Milla, va ser convidat a les jornades de la Catosfera i en va parlar (i en definitiva va dir de que ells tampoc sabíen per on navegaven)… jo no trobo que això sigui tan diferent.

Així que per una part, tirada d’orelles preventiva perquè han plantejat un projecte i sembla que s’han assegut en cercle al voltant esperant que creixi per si sol com si fos una planta i crec que l’haurien de bellugar més, teoritzar més, testejar-lo més i buscar formes de difusió una mica més efectives, a veure per on respira. Senyors, heu de tornar al Bar!!. I per altra banda, el meu suport perquè són divertits, perquè la idea és força atractiva, perquè la unió de blocaires sempre és positiva i té potencial i per què estic segura que així que sàpiguen el que volen fer, ho faran molt bé.

Empadronats a Can Pi:

Ana Tarambana:

i les seves “Cosetes varies que em passen pel caparró…”

Bluf… :

Tot i que ha plegat, podeu veure el seus posts

Gemminola:

La doble de Mara que te un camp de maduixes.

Rock’n Roll:

No sabem si migra a Blogspot o segueix a Bloc.cat.

Roi Marphille:

Històries Redux.

Bloc dels youtubes Creat i regalat per la Laia Ibànyes del “(mi)Mètode Ibànyes” Ella va fer figa, ell continua.

Vullunfestuc:

Nadiu de Vilafestuc, un altre poble de per allà a prop.